Jordi Julià guanya el Premi Rosa Leveroni de Poesia

L’entrega del premi, dotat amb 1.200 euros i que inclou la publicació de l’obra, es va feal al teatre Art i Joia d’aquesta població de l’Alt Empordà.

A la il·lusió que fa sempre guanyar un premi, en aquest cas a Julià se li ha afegit el fet que aquest mateix guardó l’han rebut anteriorment poetes importants com Carles Hac Mor o Víctor Sunyol, i que a més són autors destacats els que formen part del jurat (Vicenç Altaió i Vinyet Panyella, entra altres). “Amb tot això, no puc estar més satisfet, sobretot perquè aquest reconeixement públic va acompanyat de la publicació de l’obra, que és al que aspirem els poetes: fer sortir la nostra visió de les coses de l’anonimat i aconseguir trobar qui s’hi senti reconegut o, fins i tot, que ajudi a replantejar-se algú que hi ha noves maneres de fer entendre la realitat”.

Julià defineix aquest nou llibre com a “molt curiós” i el primer que fa en aquest format. Està integrat per dues parts. La primera és una mena d’història de l’origen d’aquestes notes grogues conegudes amb el nom de post-it, mente que a la segona hi ha 40 post-its. Així, el gruix del llibre està format per breus notes, la gran majoria inventades, que escriu algú per a algú amb qui hi té alguna relació: el que adreça la dona al marit, la que es posa el senyor gran a la porta per no oblidar-se de res abans de sortir de casa, la que s’escriuen companys de pis, una llista per anar a comprar…

“Estem en un món en què la major part del dia vivim sols (la soledat és un dels temes importants del llibre) i no ens trobem mai amb la gent que estimem, i hem d’explicar-nos amb textos breus que ens representen (i que han de ser molt curts, perquè no tenim gaire temps per llegir-os ni per escriure’ls)”, opina l’autor. Segons Julià, la gràcia que tenen aquests breus poemes és que cadascun els escriu una persona diferent, “i amb cinc ratlles deixa entreveure el seu petit drama personal”.

El poeta de Sant Celoni reconeix que aquest llibre és segurament el que més l’ha entretingut i divertit més a l’hora d’escriure, tot i que les històries que s’expliquen no són especialment agradables. “Va ser un exercici enginyós de donar veu a personatges molt diferents, mirar de deixar entreveure els seus neguits i desitjos en molt poc espai, i intentar que no es notés que estava escrivint en vers per mirar d’aconseguir un llenguatge natural”, conclou.