Jou Diouf: “A la que parles una mica de català, la gent t’obre les portes”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Jou Diouf, de 42 anys, va arribar fins a Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor després d’un llarg periple. Ara, ja hi ha passat més de la meitat de la seva vida amb l’epicentre al restaurant de Can Pau. Abans d’arribar a Catalunya va haver de voltar món. Quan tenia 20 anys, vaig marxar al sud del meu país. Després vaig anar passant per Mauritània, Costa d’Ivori, Malí, Gàmbia i, encara que només va ser un mes, Itàlia. Però el que volia era arribar a Espanya. Vaig fer-ho primer a Alacant i d’allà, cap a Granollers. Hi vaig arribar un dilluns i el dilluns següent ja esta treballant al restaurant Can Pau, a Sant Pere de Vilamajor. I per què el Can Pau? Tenia un amic que hi treballava. Rentava plats i volia plegar. Em va demanar: “Voldries rentar plats?” I tant, cap problema! Em va fer l’entrevista de feina el meu cap, en Joan Bosch, un diumenge. Llavors no parlava ni català ni castellà, només la llengua del meu país, el wòlof, i francès. Dilluns ja vaig començar a la pica. Al cap d’un any de ser allà, vaig passar a la brasa. Pas a pas. Després, vaig fer de cambrer del bar. I allà va ser on vaig començar a aprendre català i castellà de debò. Quan plegava, a les cinc de la tarda, anava a escola. Una setmana feia català i una altra feia castellà... fins que vaig aconseguir un diploma de totes dues llengües. Al cap de dos anys, vaig arribar a ajudant de cambrer, a la sala de restaurant. Al cap d’un any més, segon cambrer... Pas a pas... Bé. I, al cap de dos anys, va plegar l’encarregat i em van proposar fer de maître i d’encarregat. Què vol dir amb això de “pas a pas”? Que no cal tenir pressa. Ara fa cinc anys que faig de maître i m’agrada molt la feina. A poc a poc, s’arriba lluny. Primer vaig estar vivint a Granollers i, al cap d’un temps vaig, venir a Sant Antoni de Vilamajor. Ara fa uns tres anys vaig portar la meva dona i el meu fill, que tenia un any i nou mesos. I ara fa tres mesos hem tingut una nena. Pas a pas... I feliç? Conec tothom al poble. I el meu cap és un paio collonut. Mai podré pagar-li tot el que va fer per mi. Va lluitar molt perquè pogués aconseguir els papers. Costa molt. No va ser fàcil. Com s’ho va prendre la teva dona això de venir a Sant Antoni? Encantada. Va fer-ho al 2014. Ella havia estudiat molt, entre altres coses, castellà, i el parlava una mica. Feia poc temps que era aquí i em va demanar: “Per què la gent parla diferent?” Vols que t’ho expliqui? Això és Catalunya i aquí la gent parla català. Si vols viure aquí, n’has d’aprendre ni que sigui una mica. I ara parla català millor que jo! Us va sorprendre? Em vaig adonar de seguida que, a la que parles una mica de català, la gent t’obre les portes. I ho trobo perfecte. Si tu arribes al meu país i parles alguna de les nostres llengües, el wòlof o el serere, t’estimaré molt més que si em parles en francès. Encara no el parlo perfecte, el català... però, vaja. Us imagineu tornant al Senegal? Per vacances. Però, en aquest món, ningú no pot saber el que pot passar ni avui ni demà. És clar que m’agradaria ser al costat de la meva família: el meu germà, la meva àvia, el meu pare, la meva mare... Però no puc. A més, tinc clar que no sóc català ni espanyol, però hi ha una part de mi molt important que està aquí. La meitat de la meva vida l’he feta aquí. Com els seus fills... El gran va a escola al Torre Roja. Quan va entrar al col·le, no parlava res de res. Com el seu pare abans. Però en tres o quatre mesos ho va agafar ràpid. Ara el que no parla bé és el wòlof... Li sap greu? Una mica. Li diem: “Tete, a casa hauries de parlar wòlof.” No voldria que el perdi perquè, el dia que sigui a Àfrica, com parlaria amb la seva iaia, el seu tiet o la tieta? Potser amb la petita ens costarà més.

Jou Diouf: “A la que parles una mica de català, la gent t’obre les portes”

Mor a 93 anys Teresina Martí, cuinera de La Cruïlla de Lliçà d’Amunt

Estrena al centre de Granollers d’un establiment centrat en el matcha

Aina Machuca: “M’ha passat el que no esperes que et passi a tu”

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Condemnada una cap de comptabilitat del CN Granollers per sostraure 214.000 euros al club

La cuina original del restaurant Can Fabes, de Santi Santamaria, convertida en aula de cuina

Forcen el pany i roben el calaix amb els diners del canvi en una botiga del centre de Granollers

L’artista Alba Moreno transforma el dol per la mort de la seva mare en una exposició a l’Ametlla

Els CAP de Sant Miquel, Canovelles i la Llagosta, els primers de la comarca en receptar activitat física

Aina Machuca: "M’ha passat el que no esperes que et passi a tu"

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Martí Pujol: “Aquest juliol tindrem piscina d’estiu a Llinars”

Aina Machuca, de l'Ametlla, guanya Eufòria de TV3