Kassim Diakite: “De les 110 persones que vam sortir en pastera, només en vam quedar 61”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSKassim Diakite, de 39 anys, va arribar a Europa en pastera, rescatats per la Creu Roja al mig del mar a la deriva. Ara és capaç de recordar-ho sense plorar. Treballa d’operari en una empresa d’instal·lacions elèctriques. Quan va sortir del seu poble?El 2 de febrer del 2006, i vaig fer-ho per buscar-me la vida, com molts altres africans. Al meu poble jo guanyava 40 euros al mes, 50 com a màxim. I vaig arribar a Nouadhibou, a Mauritània, on les màfies portaven la gent en pasteres a Europa. Vaig ser un altre dels molt i molt enganyats. Ens deien: “Tenim una barca gran per arribar a Espanya i val 1.000 euros per persona.” I la barca gran no va aparèixer mai, era una pastera. Vostè tenia els diners?Els havia aconseguit estalviar després de treballar molt i gràcies a un germà meu que viu al Congo que també em va donar un cop de mà. No tenia els 1.000 euros justos, però tenia gairebé 870 euros. A Nouadhibou, el noi de la pastera em va dir que m’havia d’esperar, que hi havia llista d’espera. Quant de temps va haver d’esperar?Ni un mes, perquè a aquell noi li vaig dir: “Si no marxem ràpid, tornaré al meu país. No tinc feina i m’estic menjant els estalvis.” Li ho vaig dir un diumenge i dimecres em va despertar a la 1 de la matinada per dir-me: “Kassim, que marxes cap a Espanya.” El dijous vam salpar d’una platja i el dissabte vam arribar a aigües espanyoles. Érem 63 persones a la pastera. Carai.El primer dia que m’ho van preguntar a El Xiprer no podia explicar-ho. Només de recordar-ho em posava a plorar. Aquell noi tenia dues pasteres, una amb 63 persones i l’altra, amb 47 persones. Saps què va passar? No.Que la pastera amb 47 persones es va enfonsar. No va quedar cap supervivent. Cap ni un. I vostès?També ens vam perdre perquè el GPS es va espatllar. Érem al mig del mar perduts i anaven passant les hores i els dies. I res, només mar per tot arreu. Eren perduts al mig del mar?Sí. A cert punt, no volíem ni arribar a Espanya, l’únic que volíem era tocar terra. Llavors vam pensar que perdríem la vida. Fins que va aparèixer un gran vaixell pesquer marroquí i, amb un bot petit, es van acostar a la pastera i ens van donar un sac de pa i dàtils. També van dir que érem en aigües espanyoles i que cridarien la Creu Roja perquè ens rescatessin. I va aparèixer el rescat?Sí, al cap d’unes hores. Estàvem molt malament de tants dies al mar. Ens van portar a les Canàries, a un campament de Fuerteventura, i al cap de 30 dies ens van alliberar, com en dèiem nosaltres. De les 63 persones de la meva pastera, dues van perdre la vida. O sigui, que de les 110 persones que vam sortir en pastera, només en vam quedar 61. Ens van fer pujar a un avió i cap a Madrid. I a Madrid?Vaig trobar una associació que ajudava immigrants a contactar amb els familiars o els seus amics a Espanya. I quan va arribar a Granollers?Després de passar per Pamplona, on vivia un meu cosí llunyà. Aquest meu cosí també tenia un amic aquí i jo, sense feina allà, vaig decidir provar a veure si aquí trobava alguna cosa. Vivia en un pis ocupat que no tenia aigua ni llum i anava cada dia a esmorzar a El Xiprer. I també a treballar, perquè si veia que els voluntaris, que són gent gran, necessitaven moure coses pesades o el que fos jo m’aixecava per ajudar. Menjava a El Xiprer i, amb la meva bici, corria per Santa Eulàlia o l’Ametlla buscant feines. I fins al 2017 que no vaig tenir els papers. Ara treballo en una empresa d’instal·lacions del carrer Lluís Companys. Com s’imagina el seu futur?El Xiprer m’ha ajudat a ser on soc ara i li estic molt agraït. I el meu pensament seria tornar a Mali. Vull treballar, guanyar alguna cosa, estalviar i tornar per treballar amb la família. Kassim Diakite, granollerí de Mali / Griselda Escrigas

Kassim Diakite: “De les 110 persones que vam sortir en pastera, només en vam quedar 61”

El Guateque blanc vola per la música de tots els temps

Irene Galán deixarà de ser la cap de colla dels Blaus

Els Blaus meravellen i recuperen el tron de la festa major

Els Blancs s’emporten la rajolada per un marge molt ajustat

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

[VÍDEO] Alliberat a Caldes un home que portava deu dies segrestat per un suposat deute vinculat al narcotràfic

Un gelat per a gossos amb segell de Granollers que ja és a 150 locals

Cooper busca una llar especial

Parets, les Franqueses, Montmeló i Canovelles demanen al govern que mantingui els lloguers topats

Gerard Oms reivindica la cultura i la festa durant el pregó de Blancs i Blaus de Granollers

Les dames del foc blanc en fan 30

Els Blaus meravellen i recuperen el tron de la festa major

Mor a 90 anys Esteve Vila, de Vila Impressor de Granollers

La DO Catalunya incorpora quatre municipis vallesans

Desnonen una mare i una filla de la casa on fa 20 anys que viuen a Vallgorguina