En una trobada amb periodistes al seu restaurant, Parellada ha explicat aquest dilluns que amb la seva obra vol entretenir i fer passar una bona estona al lector. “No em vull ni estavellar ni sortir amb estrella”, ha reconegut.
Publicada per Planeta en castellà i català, “Sal de vainilla” narra la relació que estableix Álex, un talentós cuiner, brusc, excèntric i enfadat amb la vida, amb una jove canadenca, Annette, amb poca experiència, moltes idees i un cor trencat, amb la qual intentarà trobar entre fogons el condiment de la seva pròpia felicitat.
La restauradora ha comentat que la seva experiència com a autora va començar després de tornar d’unes vacances de Setmana Santa amb la família -durant les quals entre tots van armar un artefacte literari molt fantasiós- i en una entrevista en un diari, quan li van preguntar pels seus pròxims projectes, va respondre que volia escriure una novel·la.
Un dels editors de Planeta el va llegir i la va trucar per preguntar-li com anava el seu procés d’escriptura.
No obstant això, Parellada -que té publicats diversos receptaris- no tenia cap pàgina escrita i li va indicar que hi treballaria més endavant.
L’estiu passat, sacrificant hores de platja i família, es va tancar durant vuit hores diàries i va començar a construir “Sal de vainilla”, que després va retocar i va corregir diverses vegades “fins a l’avorriment”.
“Ha estat un procés divertidíssím, encara que també he patit molt. L’escriptura m’ha servit per descobrir què és la perseverança i que els personatges es van transformant en éssers autònoms, que et porten a on ells volen”.
Encara que la trama succeeix entre fogons, afirma contundent que res del que narra és autobiogràfic i ella mateixa se sorprèn que li hagi sortit una història romàntica i plena d’amor amb final tancat i feliç. “No estic tan torturada com pensava, i això que sóc la petita de vuit germans d’una família molt rara”, postil·la.
Nascuda el 1967, Ada Parellada pertany a un llinatge de restauradors, amb l’epicentre a la Fonda Europa de Granollers (Vallès Oriental), i els últims anys s’ha convertit en una cara habitual dels mitjans de comunicació catalans en el seu afany per difondre la cuina i trencar mites i perjudicis relacionats amb ella.
Un dels seus objectius és aconseguir que tothom sigui capaç un dia o un altre de posar-se un davantal i preparar un plat saborós i amb substància que es pugui compartir en una taula amb molts comensals.
