Josep Pijoan i Joan Maragall, “dos modernistes que es van passejar pel Tagamanent i el pla de la Calma a principis de segle buscant i recollint la paraula vida, com deia Maragall, dels pastors, traginers i carboners”. Pijoan, que era historiador d’art, arquitecte, poeta i agitador cultural, va ser el que va fer conèixer a Joan Maragall la zona del Tagamanent i el Pla de la Calma.
Una subvenció donada per la Diputació de Barcelona ha donat l’impuls definitiu a aquest projecte, que es tradueix en la celebració de diversos actes del 10 al 13 de desembre. “Ja feia temps que ens ballava pel cap la idea de reivindicar la figura de Josep Pijoan, l’amic enfebrat, com l’anomenava Maragall, i en veure que la Diputació oferia uns ajuts per fer activitats culturals dins l’entorn del Parc Natural del Montseny ens hi vam llençar de cap”, expliquen els organitzadors.
A l’Aula de Cultura destaquen especialment la implicació de diverses entitats del municipi en aquesta iniciativa, des de l’entitat La Gatzara amb l’organització dels concerts amb la Meritxell Gené i Jordi Martínez, i el de la granollerina Ivette Nadal, fins al Grup d’Atletisme Les Tortugues, que els acompanyaran en una ruta que es farà a peu des de l’Avençó fins a Sant Cebrià de la Móra. També hi participa la biblioteca Núria Albó amb la xerrada que el lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies farà dijous sobre refranys i dites del Montseny, la Fundació Maurí amb la conferència “Un agitador cultural internacional: Josep Pijoan. Les seves estades al Montseny”, a càrrec de l’activista cultural Xavier Cateura, o l’Associació Agrària, que participa en el vermut poètic-musical. Es farà una lectura de poemes i cartes de Pijoan i Maragall amb el cantautor Dídac Rocher i la col·laboració d’Albert Benzekry, i un tast de productes locals i del Montseny. Tots aquests actes són gratuïts, excepte els dos concerts, que costen 5 euros cadascun.
L’objectiu de les Jornades és apropar-se una mica més “a la història literària d’aquest indret del Montseny i mostrar com els lletraferits de l’època van quedar admirats amb la riquesa i l’espontaneïtat del llenguatge de la gent de muntanya (pastors, carboners, traginers…), fet que els va portar a definir el paisatge del Montseny amb la paraula viva i senzilla que tant reivindicaven”.
