La quarta paret del TAG

L’actor i director teatral francès André Antoine (1858-1943) va ser el primer a definir la quarta paret com aquell mur imaginari i invisible que separa els espectadors que són a la platea dels actors que interactuen a l’escenari. Aquesta imatge de la responsable de fotografia d’EL 9 NOU, GRISELDA ESCRIGAS, certifica el vertigen i els nervis que poden sentir actors, ballarins, músics i cantants quan s’enfronten a la quarta paret del Teatre Auditori de Granollers (TAG). En els darrers 20 anys, per aquest escenari han passat figures consagrades i figures emergents de les arts escèniques; actors, músics i ballarins professionals i actors, músics i ballarins amateurs o en procés de professionalitzar-se; gent dels quatre punts cardinals del món i granollerins i vallesans que actuaven a casa seva; projectes ben rodats i obres que han aconseguit el triomf gràcies al voluntarisme i la il·lusió de persones que pujaven per primer cop a un escenari. En tots els casos, aquesta quarta paret invisible, la que pel seu voltant pengen focus, micròfons, altaveus i decorats, ha connectat públic i artistes i no ha estat barrera per a l’intercanvi de textos, simfonies o àries. El TAG acaba de fer 20 anys. Que les properes dues dècades, quan s’aixequi el teló, torni a tenir “molta merda”, que és com els artistes de teatre es desitgen sort abans de sortir a escena.