Els vins barats de la zona de Lauro, com aquest, es consumien a Roma, a Grècia i fins i tot a Egipte.
Aquesta és una de les informacions que es donen en la nova senyalització de l’entorn que vol fer més entenedora la història de la casa romana de Can Terrers. La senyalizació té dues peces. La primera és un plafó informatiu, amb plànols del que està excavat fins ara i que correspon bàsicament a la zona dels banys de la casa, una breu explicació històrica i una taula del que podrien haver estat tots els aliments que s’hi cultivaven. Complementa aquest plafó un visor d’imatges que ensenyen diferents objectes que s’han anat trobant en les campanyes d’excavacions que s’hi han fet, entre els que destaquen un mosaic, datat al segle II d.C. que representa el rostre d’una dona amb un vel, un fragment d’una escultura que representa el déu Dionís jove, un fragment d’una estàtua masculina, del segle II d.C., pintures murals i ceràmiques de tot tipus.
A l’acte d’inauguració, de la setmana passada, tant el regidor de Cultura i Patrimoni, Albert Benzekry, com el tècnic de patrimoni, Enric Costa, van destacar la importància d’aquesta casa pairal romana, que va estar activa del segle I a.C. fins al segle IV d.C. La vil·la romana de Can Terrers és el jaciment arqueològic més important de la trentena que es tenen documentats a la Garriga. S’estima que, ara mateix, hi ha poc més del 7% excavat i se sap que el camp del darrere està ple de restes, ara enterrades i a l’espera de ser redescobertes en el futur.
