Aquesta nova dada és fruit dels resultats de les analítiques realitzades a algunes de les restes òssies aparegudes durant les campanyes arqueològiques realitzades durant el 2014, segons ha explicat el director del projecte i tècnic de Patrimoni a l’Ajuntament d’Aiguafreda, Jaume Oliver.
Precisament, Oliver destaca la importància de les excavacions arqueològiques de les darreres dues campanyes. A més de donar resultats pel que fa al coneixement de la morfologia original de la cova-cripta, les seves grans dimensions o la relació entre l’espai construït i les dinàmiques geohidrològiques del massís de travertí, el més notori és la troballa de més enterraments. “Si fins ara només es coneixien quatre tombes a l’interior de la cova-cripta i sense cap individu associat, en aquests moments ja tenim 11 tombes més, amb les restes de 15 individus”, ha explicat Oliver. D’aquests 15 individus, nou d’ells es trobaven en estructures individuals i sis en estructures malmeses o dipòsits col·lectius o individuals.
Després de fer unes analítiques a les mostres òssies al Poznan Radiocarbon Laboratory, a Polònia, les corresponents a dos individus han donat una cronologia a l’entorn de l’any 680 després de Crist, i les referents a altres dos individus més, a l’entorn de l’any 1.100 després de Crist. El director del projecte assegura que aquestes analítiques, fetes amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, tenen una fiabilitat del 95%. “Aquestes dades són molt importants perquè fins aquests moments només teníem datat documentalment el conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt l’any 898, segons l’acta de consagració de l’església”. Ara, en canvi, ja es té constància arqueològica que hi havia vida 200 anys abans. Oliver reconeix que abans de fer aquests treballs “in situ” ja se sabia que la recerca arqueològica proporcionaria resultats pel que fa al coneixement de la dinàmica del conjunt monumental, com ha acabat passant finalment.
També han resultat molt interessants els resultats pel que fa a la topografia dels enterraments, ha comentat Oliver. Després d’analitzar les mostres dels individus de diferents zones, els més antics es trobaven a l’interior de la cova-cripta, cosa que ja s’imaginaven. La sorpresa, però, ha estat trobar-ne també del segle VII a sobre la muntanya, a tocar dels murs de l’església romànica, molt més tardana (segle XII). “Això demostra un ús funerari de tot el massís de travertí on es troba el conjunt monumental, i no només de la cova, ja en èpoques molt reculades, molt abans que hi encasquetessin la parròquia”. Segons Oliver, això també obre una via arqueològica que podria fer pensar que sota l’església de 898 hi hagi un temple del segle VII associat a aquests enterraments.
UNA COVA-CRIPTA REUTILITZADA 400 ANYS DESPRÉS
Pel que fa als individus datats al voltant de l’any 1100, els resultats no han estat menys interessants. “La sorpresa és que hem trobat a l’interior de la cova-cripta aquestes restes, cosa que indica que hi havia hagut una utilització o reutilització d’aquell espai més de 400 anys després que s’hi fessin els primers enterraments, ja en l’època romànica, i segurament amb períodes intermedis sense utilitzar”. Les diferents tombes també presenten diferències morfològiques que ara estan en fase d’estudi, com la resta del jaciment, i que tornarà a ser excavat a partir d’aquest mes de gener.
Jaume Oliver destaca els resultats obtinguts en menys de nou mesos de treball, que segurament convertiran “el bressol d’Aiguafreda en una destinació de turisme cultural i de natura de primer ordre a les portes del Parc Natural del Montseny”.
