Aquests censos són uns documents impresos editats com annexes al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i agrupats per districtes electorals. “Vam trobar un lligall amb els censos fa un temps mentre fèiem una reorganització de la documentació”, explica l’arxiver Joan Banús. “Hem de pensar que són censos de fa 120 anys, en què només votaven majors de 25 anys, que pagaven contribucions i eren homes”, recorda.
Segons explica Banús, cada ajuntament utilitzava el cens que l’afectava i eliminava la resta, “però segurament el funcionari de torn va agafar tant els censos de Cardedeu com els de la resta de poblacions i els va guardar”. Per tant, que els conservin avui a Cardedeu segurament és fruit de la casualitat.
Aquests documents no són originals manuscrits, comparables als censos de població que elaboren tots els ajuntaments, però contenen dades que poden cobrir llacunes d’informació. “Es pot saber, per exemple, quins cognoms eren més comuns aquells anys, quanta gent hi havia, quants eren pagesos… És una informació rica i amb molt de suc”, comenta l’arxiver de Cardedeu. “Aquests censos estan fets amb un paper de diari molt dolent, i fa gràcia que hagin arribat fins al moment actual, perquè molts d’aquests documents s’acaben perdent o destruint amb la Guerra Civil”, afegeix.
Quan va trobar la documentació van decidir retornar-la als ajuntaments corresponents, seguint una praxi habitual entre els arxius municipals de la demarcació de Barcelona que s’han generat des de la Xarxa d’Arxius Municipals. “Aquí a Cardedeu, segurament ningú vindrà a consultar el cens d’un altre municipi”, explica Banús.
El procés d’entrega dels documents va començar el 28 d’octubre passat i encara s’està portant a terme. De moment, la resposta que hi ha hagut és positiva.
Alguns dels ajuntaments que ja els han rebut són el de Figaró o el de Llinars. Amb aquest retorn, l’Ajuntament de Figaró ha pogut documentar el buit existent a la sèrie documental del Cens Electoral que va començar l’any 1871 i que arriba fins a l’actualitat.
Els altres municipis dels quals tenen informació, i que ja ha estat retornada o està en procés, són Aiguafreda, l’Ametlla, Bigues i Riells, Caldes, Cànoves, Castellterçol, Corró de Vall i Marata, la Garriga, Fogars de Montclús, Granollers, Llerona i Corró de Munt, Lliçà de Munt, Lliçà de Vall, Llinars, Martorelles, Mollet, Montornès, Parets, la Roca, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent.
CENSOS DEL BARCELONÈS DEL 1892
El que sorprèn també és que es conservin els censos de les localitats del Barcelonès de l’any 1892, concretament de Badalona, Gràcia, Montcada, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Joan d’Horta, Sant Martí de Provençals, Sants, Sarrià i Les Corts.
