Sabent això, com és que durant l’embaràs canviem de manera tan radical l’exercici que fem? Per què ens entren totes les pors? T’ho dic. Ens falta informació i tenim moltes creences que ens limiten i no ens deixen avançar utilitzant el sentit comú.
I el pitjor, perquè fem cas a totes les opinions de les persones que no hi entenen ben res però que jutgen el tipus d’exercici que fa la dona embarassada; moltes vegades sense conèixer davant de quin tipus de dona estan.
La ciència diu que el mínim del mínim en exercici setmanal han de ser 150 minuts. En aquests minuts hi ha d’haver treball cardiovascular, treball de força, mobilitat i flexibilitat, i treball específic de sòl pelvià. I, evidentment, fer les coses amb cap.
Hi ha professionals de l’exercici que estem especialitzats en pautar el tipus d’exercici que millor li anirà a cada dona embarassada. I el que fem sempre és intentar conèixer la dona que tenim al davant abans de poder planificar tot l’exercici que seria aconsellable que fes.
El més important, si la dona embarassada no estava fent exercici abans, és començar com més aviat millor. Si ja n’estava fent, veure quin tipus d’activitats feia per si cal pautar adaptacions des de ja o ens podem esperar; la majoria de vegades ens podem esperar.
La dona embarassada no està malalta. De fet, està en un dels moments més potents. I, estant en un moment potent, no la podem privar de fer entrenaments per millorar. Per seguir millorant la composició corporal, la mobilitat i la condició física general.
Necessitem dones embarassades que es moguin, i molt. Necessitem dones embarassades que arribin al part amb un estat de forma excel·lent, perquè el que sí que sabem és que si estan en bona forma física aguanten millor el treball de part, que sempre, sempre, sempre, és intens. I, a més, també sabem que si la dona arriba al moment del part en un bon estat de forma i muscularment treballada, té més números de viure un millor postpart.
Tot, absolutament tot, són beneficis si fem exercici durant l’embaràs. Per a la mare i també per a la criatura que ve en camí. Així doncs, que quedi ben clar que si no hi ha senyals d’algun risc que el professional de la salut, que està format en entrenar la dona en l’embaràs, veu, s’ha de fer exercici.
Ah, i que no se m’oblidi de dir. Les activitats bones per a l’embaràs dependran de la dona que tinguem davant. Que s’ha de moure, sí, i després de la sessió ha de sentir que ha treballat per millorar, també. Que el ioga i el pilates per a embarassades no són l’única cosa que poden fer i que si sols es queden fent això, suspenen l’assignatura.
Queda dit, paraula de Judit.
