L’historiador i geògraf Francesc Roma i Casanova, de Sant Martí de Centelles (Osona), ha publicat un inventari del patrimoni existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes amb més de 500 elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. A l’inventari s’hi abasten extensament sis municipis del Vallès Oriental: Figaró, Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Tagamanent, quatre dels quals tenen un volum específic per la gran quantitat de material.
La publicació és un inventari d’elements, la majoria desconeguts o oblidats, que es troben a les conques altes del riu Congost i del riu Tenes i que demostren que hi ha hagut existència humana en el passat. Els elements que més abunden en l’inventari són masies abandonades, forns de calç, pous de glaç, cabanes, barraques, refugis, mines, basses, elements religiosos i altres elements peculiars.
El projecte comença fa quatre anys quan Roma va trobar una pedra amb una dotzena de creus gravades al terme de Tagamanent, mentre feia excursions per la zona, i se li va despertar la curiositat de conèixer i saber el significat. A partir d’aquí va començar una inversió d’hores a rastrejar de dalt a baix aquestes zones, de preguntar i de buscar referències que el poguessin orientar en la recerca. “De tots els elements que surten en el llibre els que em fan més gràcia són els que eren desconeguts totalment”, explica Roma content del treball i també d’haver-lo finalitzat.
Fa tres mesos es va publicar el primer volum que tracta íntegrament d’elements d’Aiguafreda i ara ha publicat els altres cinc. Tagamanent, Sant Quirze Safaja i Figaró també tenen un únic volum per la gran quantitat d’elements que ha trobat. En canvi, Castellcir i Castellterçol s’agrupen en el volum juntament amb Sant Martí de Centelles. A banda d’aquests municipis, en l’inventari també hi ha referències de set municipis de la comarca d’Osona i que també estan a l’Alt Congost i l’Alt Tenes.
De cada un dels elements s’inclou el nom, la localització amb coordenades, la descripció, l’estat de conservació i en alguns casos fotografies o referències històriques. Els volums “tenen un interès científic per poder conèixer la zona i alguns dels elements podrien servir com a reclam turístic, però aquí a Catalunya no hi ha aquesta visió per part dels de dalt”, afirma Roma, que també es queixa de l’estat en que es troben molts edificis i elements històrics. “Ara museïtzen moltes coses i hi inverteixen diners, però després ningú recorda que hi ha d’haver un manteniment. Hi ha casos que l’abandonament que hi ha fa plorar”.
L’historiador i geògraf va viure durant molts anys a Granollers, on encara segueix vinculat a través de l’Agrupació Excursionista. A banda de ser un apassionat de la natura, és docent a la Universitat de Vic i a la Fundació Universitària del Bages i ha publicat diversos llibres sociològics, molt d’ells relacionats amb la història de l’excursionisme a Catalunya.
