Lidia Prado: “Tota l’estima que he donat a gent gran me l’han tornada amb escreix”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Lidia Prado , de 66 anys, treballa de dilluns a dissabte a Llinars en la cura d’una persona gran i torna amb la seva filla a Granollers cada diumenge. Ha tingut una vida de ‘ trajín ’ a Bolívia, l’Argentina i ara al Vallès. Cochabamba és una gran ciutat. És una ciutat preciosa, amb un clima lindo . I és el país d’un, oi? Tenim valls, muntanyes... el que no tenim és mar. Per això vaig marxar a l’Argentina. Mitja vida l’he passada allà. Per què el canvi de Bolívia? Per estudiar. La meva vida ha tingut molt tragí. Què va estudiar? Infermeria. Als 12 anys va morir un germà meu en un accident de cotxe i tres dels meus germans ja hi eren, a l’Argentina. Jo feia el primer curs de Medicina a Bolívia i el vaig deixar. A l’Argentina, havien sortir unes beques d’ Estela Perón per poder estudiar als hospitals de Buenos Aires perquè mancaven infermeres. Buenos Aires té moltíssims hospitals municipals! Vaig estudiar allà tres anys i durant un parell d’anys vaig treballar pel govern, en agraïment a la beca que ens havien donat. Però just quan acabava la feina per obtenir el títol hi va haver el cop d’estat de Videla . Es van anular totes les escoles i vam haver de fer més cursos per obtenir els nostres títols. Els temps de Videla van ser terribles: van morir companyes, van anular-se les beques... Aleshores vaig tornar a Bolívia, encara que després vam tornar a l’Argentina. I per què deixeu l’Argentina? Fa uns 14 anys hi va haver el famós corralito , que ens va deixar pelados a les petites empreses. El meu marit tenia un taller de mecànica i va haver de tornar-lo al banc. Els meus estalvis, que eren de 5.000 dòlars, també van desaparèixer. No me’ls han tornat encara. El meu home va perdre el seu negoci: es va triplicar el deute que tenia amb el banc! Per tot plegat vaig decidir venir a Espanya. I la raó de triar aquest país? Vaig tornar a Bolívia per acomiadar-me de la meva mamá , que era a punt de marxar als EUA. Tinc tres germans allà. La meva germana m’ho va aconsellar: “Marxa a Espanya. Farem el possible per aconseguir-te la visa als EUA, però serà difícil. A Granollers hi ha les nostres cosines...” I va contactar amb les seves cosines granollerines. Elles em van dir: “Vine, Lidia, vine! Aquí hi ha un munt de feina de la teva professió.” Ho vaig decidir sense pensar-hi gaire. Tenia dos fills i el meu home a l’Argentina, i jo era a Bolívia amb una altra meva filla. Quina decisió! I jo no tenia ni un centau! Però la família em va ajudar amb els bitllets i vaig prendre la decisió. Com van ser els primers temps a Granollers? Trobava a faltar moltíssim la meva família. Jo els deia: “Seran pocs mesos, amor. Un any o dos...” I ja en fa 14. Vam arribar a l’agost de 2004. Plorava molt. En dues setmanes vaig perdre 14 quilos perquè em consumia. Després vaig conèixer la primera família per a la qual vaig treballar i em va aixecar la moral. I ara ja fa 10 anys que soc a Llinars. Sempre ha estat treballant amb gent gran? Sempre. I penso que m’ha ajudat moltíssim. Al principi, en no tenir papers, no podia anar a cap clínica o a cap hospital. Però és que, a més, he estimat moltíssim la gent que he cuidat. He tingut moltíssima sort. On he anat sempre he tingut tot el seu suport. Tota l’estima que he donat a gent gran me l’han tornada amb escreix. Com és treballar amb gent gran? Tenen molta experiència. Jo no he pogut tenir cura dels meus pares i sempre he estat viatjant. I m’he dit sovint: “Ara és l’ocasió de cuidar gent gran.” Penso que l’afecte mutu que ens hem donat m’ha fet passar els moments dolents. S’imagina tornant? Si ho fes, seria per fer-ho a l’Argentina no pas a Bolívia. Però m’ho plantejaria si és per anar a descansar, no per anar a treballar. Lidia Prado, llinassenca de Bolívia / Griselda Escrigas

Lidia Prado: “Tota l’estima que he donat a gent gran me l’han tornada amb escreix”

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera