Núria Camps Casals | Integrar la IA en l’ensenyament-aprenentatge de llengües no està lliure de perills. Molts docents ja apuntaven que la capacitat de raonar sobre l’ús de la llengua de l’alumnat podia quedar afectada per una dependència excessiva d’aquestes eines. Des de fa poc, un estudi del Massachusetts Institute of Technology (MIT) sobre els efectes cognitius de l’ús de la IA en la redacció acadèmica ha confirmat un impacte mesurable en la capacitat de raonar i en l’homogeneïtzació del llenguatge.
Per a aquest estudi esmentat es van dividir els participants en tres grups i se’ls va demanar d’escriure un text acadèmic: uns utilitzaven ChatGPT; altres, un motor de cerca (Google, per exemple), i un tercer grup no feia servir cap suport tecnològic. Es van recollir dades neurològiques, informació sobre percepcions dels participants i dades lingüístiques (procedents del text que van escriure).
La recerca va demostrar que l’ús d’assistents d’IA redueix l’esforç mental, ens fa menys creatius, menys crítics i més dependents de la IA a l’hora de dur a terme tasques. La memòria de treball també es veu afectada. De fet, als participants que van utilitzar IA els va costar recordar allò que havien escrit i van tenir la sensació que no eren del tot els autors del text. Això suggereix que, tot i els avantatges inicials de la IA, fer-ne un ús sostingut podria afectar negativament l’aprenentatge autònom i les habilitats cognitives. A aquest fenomen se l’ha anomenat “deute cognitiu”.
Potser una de les descobertes més sorprenents és que l’alumnat que utilitzava IA es va centrar repetidament en un conjunt més reduït d’idees. Tot això té una conseqüència clara: quan els estudiants no s’impliquen de manera crítica, els textos que escriuen corren el perill de ser esbiaixats i superficials. L’escriptura amb la IA com a aliada requereix menys esforç mental a curt termini però, a llarg termini, els estudiants que l’empren regularment, d’acord amb l’estudi, tenen menys capacitat de reflexió crítica, estan més exposats a la manipulació i són menys creatius.
En altres paraules, escrivim amb més correcció, però amb menys autenticitat. Els textos generats o revisats amb IA són més asèptics i previsibles. En definitiva, estan despullats de trets humans, són menys matisats i més uniformes. L’efecte de la IA arriba fins al punt que, quan no la fem servir, adoptem paraules i estructures pròpies de la IA per imitació inconscient.
Cal recordar, per tant, que cal integrar la IA com a eina de suport però sempre amb una validació constant per part de docents i alumnat. És fonamental, doncs, promoure la consciència tecnològica i garantir que infants i joves esdevinguin ciutadans digitals competents en un moment en què viure al marge de la IA ja no és possible.
Glossa-Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)
