Lindsay Wood: “Vaig conèixer el meu home fent llits i netejant en un hotel”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Lindsay Wood, de 36 anys, és directora del Cambridge School de Sant Celoni. Va conèixer el seu home treballant un estiu fent llits i habitacions en un hotel d’Escòcia. Troba a faltar els horaris més racionals del nord. Com va arribar a Sant Celoni? Per amor. Què vol dir? Quan tenia 18 anys treballava en un hotel a l’estiu. Feia llits i netejava habitacions. El qui ara és el meu marit també hi era, per millorar el seu anglès. I ell netejava molt bé, però era molt lent. Jo feia unes 14 habitacions al dia i ell només en feia 10 i encara no les acabava. La nostra cap em trucava cada dia: “Escolta, ajuda aquest noi d’Espanya, que va superlent!” O sigui que ens vam conèixer fent llits i netejant. Acabat l’estiu vaig anar a estudiar a la Universitat d’Aberdeen, al nord d’Escòcia, i ell, al cap d’un temps, va tornar a Espanya i vam haver de mantenir la relació a distància. Quan vaig acabar la meva carrera de dietista, vaig treballar a un hospital d’Anglaterra un any. Fins que vam decidir que vindria un any a Espanya per aconseguir més experiència. Acabat l’any, vaig fer el curs per ser professora d’anglès i mira... Tretze després soc aquí encara. El seu home és de Sant Celoni? Del Pont Trencat, que en realitat és Palautordera, però ell ha fet tota la vida a Sant Celoni. I mai us va passar pel cap establir-vos en un altra ciutat? El primer any vam ser a Barcelona. Jo tenia molt clar que volia aprendre l’idioma i allà vaig fer un curs de castellà a tope. Quan el vaig acabar, vaig trobar feina en un Bocatta. I quan tocava juny o juliol, patia aquella calor i sofria l’olor del centre de Barcelona, em vaig adonar que allò no era la meva feina. I és quan vam venir definitivament a Sant Celoni. Per què va triar fer de professora? I això que jo era de ciències! Abans de triar universitat tenia dues opcions: o la carrera de Dietètica i Nutrició o la de professora de Primària. Vaig fer la primera. Sempre, però, m’ha agradat tractar amb la gent. I fent de dietista la feina tenia molt a veure amb la formació: treballava grups de diabètics o celíacs, per exemple, i els havia d’explicar com fer les seves dietes. Ensenyant anglès, és més fàcil treballar amb nens i joves o amb adults? A mi m’agrada tot. Ara fem quatre classes a la setmana amb babies, de 8 mesos fins a 3 anys. Són molt petits... Tant que potser encara no han dit les primeres paraules... Venen amb els pares. És un grupet, màxim sis nens. I fem només 40 minuts, poca cosa, però és una passada. Només els parlo en anglès i no dic ni una paraula en català. Ni als pares! I m’encanta perquè es tracta d’explicar contes i fer coses diferents. M’agrada molt. Però també m’agrada treballar amb joves, encara que els de 12 a 15 anys siguin complicats perquè tenen les hormones descontrolades o no volen ser a classe o odien tot i tothom... Vostè és dels que va guanyar o va perdre el referèndum d’Escòcia? No vaig poder votar. Només podien fer-ho els qui vivien al país el dia que es feia el referèndum. Tampoc no va poder fer-ho la meva germana, que viu a Londres. Jo penso que anar junts és millor. No soc gaire independentista, però entenc moltes coses de per què la gent pensa així. Em fa por que si separem, separem, separem... tornarem al segle XII, amb comtats i principats. Però entenc del tot que les coses han de canviar a Escòcia. Que li sembla el Brèxit? Fatal. A la nostra escola, per exemple, el 90% dels professors nadius són britànics. Si sortim de la UE, què passarà amb tots ells? Si no hi ha tants americans o canadencs és perquè els seus visats de treball són complicats. I és que, a més a més, molts escocesos van votar No al referèndum perquè s’assegurava que si guanyava el Sí, la UE no reconeixeria Escòcia com a Estat membre... El Brèxit és un desastre. [caption id="attachment_120601" align="alignnone" width="400"] Lindasay Wood, celonina d'Escòcia / Aitana Such[/caption]

Lindsay Wood: “Vaig conèixer el meu home fent llits i netejant en un hotel”

‘La vida de una mujer’, de Charline Bourgeois-Tacquet

Tastaolletes

Bucòlic i Sabana obren temporada de concerts de la Nau B1 de Granollers

Patricia Donn balla a Canovelles

LA PREGUNTA

Té previst participar a la vaga general de l’11-N?

Els propietaris d’un restaurant a Vilanova: “Tota la maquinària que teníem, l’hem perdut: els fogons, les neveres, el forn. Tot”

L'Estat licita la construcció i explotació d'una gran electrolinera a l'antic peatge de l'AP-7 a la Roca

El Tribunal Suprem anul·la l'absolució de dos policies de Vilamajor que es van fer passar per lladres per espantar un vigilant

Troben surant al mar entre Castelldefels i Sitges el cos del menor de Granollers desaparegut el 4 d'octubre

Matinar per pujar a Santa Fe: el Montseny s'omple el primer cap de setmana de la temporada turística

Una parella de Granollers fa la volta al món en 1.099 dies

Un cotxe queda atrapat per l’aigua al pont sota l’estació de Granollers-Canovelles

Mor a 97 anys Margarita Puigoriol, impulsora del salt productiu d’Arderiu

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Una botiga de complements de moda i benestar obrirà al local de l’antiga Gotta, al centre de Granollers