Abans de l’emergència climàtica, la lluna plena del setembre es coneixia com la Lluna de la verema. En aquelles nits es tractava de collir els darrers raïms de les vinyes i coincidia amb un escalfament de l’aire i quan la terra ja enfilava el camí de la latència que culmina amb la hivernació de l’estació següent. Els anglosaxons també l’anomenen Harvest Moon, o sigui, la lluna de la collita, en referència a la lluna plena més propera a l’equinocci de tardor.
Tanta claror d’aquesta lluna representa que ha de permetre als pagesos treballar fins tard. Però des d’aviat farà quatre anys –si més no al Vallès Oriental– la sequera ho ha trastocat tot i, si queda res per veremar després d’una temporada tan seca, ja s’ha fet a l’agost.
Aquesta magnífica imatge és obra del veterà fotògraf PERE CORNELLAS, va ser disparada divendres passat, 29 de setembre, a la serra de Ponent de Granollers.
