Des del 1977, té lloc cada cinc anys, sempre a Kassel. Entre els 150 artistes hi ha cinc catalans: Albert Serra, Dora Garcia, Enrique Vila-Matas, Salvador Dalí i Antoni Cumella.
Al fill d’Antoni Cumella, Toni Cumella, li tremola la veu i se li humitegen els ulls quan parla del seu pare, davant de les tres peces de ceràmica, de 1954, 1955 i 1957, que hi ha exposades al museu Fridericianum, l’anomenat “cervell” de la Documenta, el recinte central. “El fet d’estar exposat amb en Paul Ray, Salvador Dalí, Giorgio Morandi, amb ceràmica de fa dos mil anys, amb peces antigues de l’Afganistan… és un fet molt important per a ell i per a nosaltres”, diu. Cumella “va situar la ceràmica a la modernitat”. Als anys cinquanta, l’arquitecte suís Alberto Sortoris deia que Antoni Cumella era el Morandi de la ceràmica. A la Documenta, on la localització de les obres no sempre és fruit de l’atzar, ja que es creen lligams entre elles, la vitrina amb les tres peces de Cumella està al costat d’una pintura de l’italià Giorgio Morandi.
A la mostra es valora la interdisciplinarietat de les arts, el trencar motlles: de Cumella destaquen el seu treball a buscar noves relacions entre material i forma. “Tenia les idees molt clares, unes idees molt batallades i treballades. Kassel és com una fita aconseguida”, afegeix el seu fill. Antoni Cumella es considerava modern fins i tot en la forma d’exposar: quan ho feia amb peces en grup, establia un diàleg entre les formes que es convertia en una instal·lació per ella mateixa. “Una peça de torn és una escultura de revolució, una relació entre el buit i el ple, el dintre i el fora”, aclareix Toni Cumella.
MOLT LLIGAT A ALEMANYA
Quan va néixer la Documenta, 1955, tot fugint de la foscor i de l’anihilació de l’art que havia suposat la Segona Guerra Mundial, el ceramista granollerí corria per Alemanya. Un alemany jueu li havia ensenyat, quan Cumella va estar presoner en un camp de concentració prop de Medinacelli. Acabada la Guerra Civil espanyola, li van retirar el passaport durant 12 anys, cosa que el va aïllar com a artista. Quan va poder viatjar, va fer cap a Suïssa i Alemanya, on va exposar, entre altres ciutats, a Hamburg, Colònia, Bonn, Nürnberg, Krefeld, Kassel. “Per al pare va ser com una alenada d’aire fresc”, continua Cumella. “Ara, a Alemanya, hem tingut una sensació molt forta d’acolliment, ja que per a la nostra família Alemanya va suposar posar una mica de sucre a l’amargor”.
Del 6 al 9 de juny, quan la Documenta va obrir les portes als periodistes i professionals, Toni Cumella va ser tres dies a Kassel. Venia de Múnic, de veure obra del seu pare, i, després de Kassel, l’esperava encara un breu recorregut per altres ciutats on encara hi ha peces del mestre ceramista. Però no hi va anar sol, l’acompanyaven la seva mare, Agnès Vendrell, de 95 anys; la seva tieta, Montserrat Regàs, de 86 anys, i la seva germana, Mireia Cumella, de 69 anys. “No podíem faltar aquí, en aquest moment que representa la plasmació del concepte del pare”, conclou Cumella.
El ceramista Antoni Cumella està inclòs en la col·lecció permanent del MACBA, a Barcelona. Txus Martínez, que va ser la comissària del MACBA, forma part del grup de comissaris d’aquesta tretzena Documenta… i ha estat en part la culpable que la ceràmica del granollerí es mostri durant 100 dies a Kassel. En aquesta ocasió, l’Institut Ramon Llull col·labora amb la Documenta amb 60.000 euros.
{{ comment.text }}