Mabel López Montero: “Hem aconseguit el que volíem i som com allà: ni rics ni pobres”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Mabel López Montero, de 62 anys, viu a Lliçà de Vall gràcies a internet. És vital, extrovertida i riallera i no s’imagina enlloc més que a Lliçà, tot i que ara una neta acabada de néixer la crida des de l’Argentina. Per què van decidir marxar de l’Argentina? Estava molt malament el tema de la seguretat. Anaves amb cotxe i senties a la ràdio que una o altra escola havia de ser evacuada per una cosa o per una altra. Paties molt pels nens. Tinc la nacionalitat espanyola perquè soc filla d’espanyols i aleshores vam homologar el títol de metge del meu home i vam venir cap aquí. Estàvem molt espantats. De quins anys està parlant? Ho teníem decidit d’abans, però vam venir el 2002. Però a l’Argentina tot plegat continua igual... ...? I em sembla que no canviarà mai... Per què no? A veure, com ho explico... Penso que el poble hauria de triar un governant que estimi el seu país autènticament. I que no vulgui pujar i grimpar amb l’objectiu d’enriquir-se. Si fos així, aleshores els pobres serien menys pobres i els rics serien també menys rics i el país sencer tindria més oportunitats per fer-hi coses. La situació contrària genera coses com la violència. Per a nosaltres no era gens senzill i menys encara amb quatre fills. Quatre fills!? Mai hem estat rics ni mai hem estat pobres. Però, des de sempre, la nostra idea era tenir una família nombrosa. I ho hem aconseguit. D’on surt aquesta vocació de ser família nombrosa? Jo la tinc de ben petita. Sempre m’imaginava una família nombrosa. I, generalment, al nostre gremi –el meu home és metge i jo, infermera– som de tenir fills. Tampoc no són tants... Tenir molts fills vol dir sis, set, vuit... [riu de tot cor]. Adorem els nens... que no siguin malcriats, és clar. Ha apuntat que els seus pares eren espanyols. La meva mare, de Granada i el meu pare, d’Almeria. Tota la família va anar a parar a l’Argentina per la Guerra Civil. El meu avi havia estat condemnat a pena de mort. Van tornar mai? El meu avi va morir amb 49 anys a l’Argentina d’una úlcera d’estómac que li va néixer aquí. I el meu pare tampoc no va poder tornar mai. La meva mare i la meva tieta van visitar de tant en tant la família. I per què van triar Lliçà de Vall per establir-se? Gràcies a la tecnologia... Què vol dir? Jo estava aprenent a fer anar l’ordinador i em ficava en un xat que m’havia descobert un meu germà des d’aquí per poder-nos comunicar. I un dia, un senyor va preguntar: “Hi ha algú de Barcelona al xat?” I ningú no el contestava... I vaig fer-ho jo: “No soc de Barcelona, però la conec perquè he anat a visitar el meu germà...” I la qüestió és que vam anar conversant, ens vam fer amics, ens vam conèixer les famílies i van ser unes persones meravelloses. I ens van dir: “Tenim una casa a Lliçà i us la guardem quan vingueu.” Així de senzill? Sí, sí. Tu saps el que és venir amb nens, a un lloc on no coneixes ningú i trobar una família amiga, trobar una casa per viure... Són gent meravellosa. I els nostres veïns també van ser molt i molt amables. No canvieu Lliçà per cap altre lloc. No! De cap manera. Ara vivim en una altra casa al mateix poble. Continuem molt bé a Lliçà de Vall. S’imaginen tornant a l’Argentina? No! Radicalment: no. La nostra vida és aquí i els nostres fills són aquí, menys el gran, que va tornar-hi perquè va deixar la xicota allà. Per cert, ara m’han fet iaia amb una neta. Aquí hem aconseguit el que volíem: tranquil·litat i pau. I som com allà: ni rics ni pobres. Som feliços. De debò. I no enyora res? Ara només la meva neta. [caption id="attachment_119846" align="alignnone" width="401"] Mabel López Montero, lliçanenca de Mar del Plata / Toni Torrillas[/caption]

Mabel López Montero: “Hem aconseguit el que volíem i som com allà: ni rics ni pobres”

“En el nostre entorn és difícil que no hi hagi cap partidari de l’extrema dreta. Doncs per què no parlar-hi?”

Doble premi al forn Sagà, de Granollers, per la coca de Sant Joan

Els cors d’Amics de la Unió s’alien amb Martí Ventura i el seu jazz

Mor Jaume Guarch, rellotger i vinculat al Centre de Caldes

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

Uns 2.000 docents tallen l'AP-7 a la Roca més de cinc hores

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Mor a l'hospital un motorista de 20 anys per les ferides en un xoc amb un cotxe dilluns a Lliçà d'Amunt

Ferit greu un motorista de 20 anys en un xoc amb un turisme a Lliçà d'Amunt

La Campanya Contra el Quart Cinturó creu que l’acord per la línia orbital és “una operació de maquillatge polític”

[ACTUALITZACIÓ] Anul·len la inauguració de Ciutats Educadores per una protesta de docents i famílies

Doble premi al forn Sagà, de Granollers, per la coca de Sant Joan

[ACTUALITZACIÓ] Els Bombers estabilitzen un incendi en una nau d'Òrrius que ha generat una columna de fum visible des del Vallès Oriental

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers