Mabel López Montero: “Hem aconseguit el que volíem i som com allà: ni rics ni pobres”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Mabel López Montero, de 62 anys, viu a Lliçà de Vall gràcies a internet. És vital, extrovertida i riallera i no s’imagina enlloc més que a Lliçà, tot i que ara una neta acabada de néixer la crida des de l’Argentina. Per què van decidir marxar de l’Argentina? Estava molt malament el tema de la seguretat. Anaves amb cotxe i senties a la ràdio que una o altra escola havia de ser evacuada per una cosa o per una altra. Paties molt pels nens. Tinc la nacionalitat espanyola perquè soc filla d’espanyols i aleshores vam homologar el títol de metge del meu home i vam venir cap aquí. Estàvem molt espantats. De quins anys està parlant? Ho teníem decidit d’abans, però vam venir el 2002. Però a l’Argentina tot plegat continua igual... ...? I em sembla que no canviarà mai... Per què no? A veure, com ho explico... Penso que el poble hauria de triar un governant que estimi el seu país autènticament. I que no vulgui pujar i grimpar amb l’objectiu d’enriquir-se. Si fos així, aleshores els pobres serien menys pobres i els rics serien també menys rics i el país sencer tindria més oportunitats per fer-hi coses. La situació contrària genera coses com la violència. Per a nosaltres no era gens senzill i menys encara amb quatre fills. Quatre fills!? Mai hem estat rics ni mai hem estat pobres. Però, des de sempre, la nostra idea era tenir una família nombrosa. I ho hem aconseguit. D’on surt aquesta vocació de ser família nombrosa? Jo la tinc de ben petita. Sempre m’imaginava una família nombrosa. I, generalment, al nostre gremi –el meu home és metge i jo, infermera– som de tenir fills. Tampoc no són tants... Tenir molts fills vol dir sis, set, vuit... [riu de tot cor]. Adorem els nens... que no siguin malcriats, és clar. Ha apuntat que els seus pares eren espanyols. La meva mare, de Granada i el meu pare, d’Almeria. Tota la família va anar a parar a l’Argentina per la Guerra Civil. El meu avi havia estat condemnat a pena de mort. Van tornar mai? El meu avi va morir amb 49 anys a l’Argentina d’una úlcera d’estómac que li va néixer aquí. I el meu pare tampoc no va poder tornar mai. La meva mare i la meva tieta van visitar de tant en tant la família. I per què van triar Lliçà de Vall per establir-se? Gràcies a la tecnologia... Què vol dir? Jo estava aprenent a fer anar l’ordinador i em ficava en un xat que m’havia descobert un meu germà des d’aquí per poder-nos comunicar. I un dia, un senyor va preguntar: “Hi ha algú de Barcelona al xat?” I ningú no el contestava... I vaig fer-ho jo: “No soc de Barcelona, però la conec perquè he anat a visitar el meu germà...” I la qüestió és que vam anar conversant, ens vam fer amics, ens vam conèixer les famílies i van ser unes persones meravelloses. I ens van dir: “Tenim una casa a Lliçà i us la guardem quan vingueu.” Així de senzill? Sí, sí. Tu saps el que és venir amb nens, a un lloc on no coneixes ningú i trobar una família amiga, trobar una casa per viure... Són gent meravellosa. I els nostres veïns també van ser molt i molt amables. No canvieu Lliçà per cap altre lloc. No! De cap manera. Ara vivim en una altra casa al mateix poble. Continuem molt bé a Lliçà de Vall. S’imaginen tornant a l’Argentina? No! Radicalment: no. La nostra vida és aquí i els nostres fills són aquí, menys el gran, que va tornar-hi perquè va deixar la xicota allà. Per cert, ara m’han fet iaia amb una neta. Aquí hem aconseguit el que volíem: tranquil·litat i pau. I som com allà: ni rics ni pobres. Som feliços. De debò. I no enyora res? Ara només la meva neta. [caption id="attachment_119846" align="alignnone" width="401"] Mabel López Montero, lliçanenca de Mar del Plata / Toni Torrillas[/caption]

Mabel López Montero: “Hem aconseguit el que volíem i som com allà: ni rics ni pobres”

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera