Maria Alanes: “Em sorprèn veure que no hi ha gent jove a les esglésies d’aquí”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Maria Alanes, de 42 anys, és una dona arrelada a la terra. Ho era quan era jove al seu país i ho és ara a Lliçà d’Amunt. Va cuidar gent gran i va cuidar un temps un hort. Ara n’està buscant un altre. A Cochamba li diuen la ciutat de les flors, oi? És que és veritat que hi ha moltes flors: clavells, gladiols... S’hi fan moltes flors per vendre-les a l’altiplà. Jo soc de la vall, encara que vaig néixer a la capçalera de Cochabamba, gairebé a la muntanya. Quan es van plantejar marxar? El 2000 hi va haver la guerra de l’aigua de Cochabamba, tot de protestes per la privatització del servei d’aigua. La situació era molt dolenta i no ens podíem ni casar amb el que després seria el meu marit, Juan Carlos. El meu home havia estat fill de mare soltera i va ser donat en adopció a una parella de minaires, però més que no pas com un fill el tractaven gairebé com un esclau. Va patir molts maltractaments, molts. Fins que als 11 anys va marxar amb un sacerdot alemany a Cochabamba i vivia i treballava a la parròquia. Ens vam conèixer allà, a la parròquia, perquè jo feinejava a la infermeria i després a la cuina. El 2004, gairebé de la nit al dia, vaig convèncer el meu home de marxar. Una decisió difícil? És clar, perquè em preguntava: quina mena de món serà el d’allà? Com serà la cultura d’allà? Quin rumb agafaríem? Però vam venir a Madrid el meu home, jo i el meu fill gran, en Dani, i vam llogar una habitació. Allà a Madrid em va contractar una dona per cuidar les seves dues filles. Vostè i el seu home van venir junts? Junts. No ens hem separat mai. Si ens haguéssim separat no sé com hauria estat la nostra vida. I com van arribar a Catalunya? Al meu home li va sortir una feina de conductor a Lliçà i després va trobar una altra feina a una fàbrica de matalassos, a Centelles. Per fer els papers, el meu home va haver de tornar a Bolívia i jo em vaig quedar aquí, amb el nostre fill encara petit. Era sola, no podia buscar feina, em veia estranya, no coneixia gaire ningú... La gent parlava català i jo no l’entenia gaire... Havíem arribat sense conèixer el poble, només darrere de la feina del meu home. Però un dia vaig anar a missa a l’església d’aquí i allà vaig conèixer una noia catalana que em va fer sentir-me molt apreciada, no tan estranya. I llavors vaig començar a cuidar avis, en Dani va començar a anar a escola, el meu home va aconseguir la residència, vam tenir un segon fill... Com es diu? Juan Pablo. Vostès són molt religiosos, oi? Bastant. Potser més abans que no pas ara. Què vol dir? Que hem deixat d’anar tant a l’església. L’altre dia hi vaig anar amb el meu fill petit i resulta que volia combregar! [riu de tot cor]. I quan no li deixes fer-ho, s’empipa! I també em diu que s’avorreix. A l’església de Lliçà hi va molta gent gran, el joves no hi són. I això la sorprèn? Em sorprèn veure que no hi ha gent jove a les esglésies d’aquí. Al meu país, hi ha molts nois i noies a les esglésies. Si només van a l’església els avis, qui hi anirà després quan marxin? Tants esforços per establir-se aquí creu que han pagat la pena? Em sembla que sí. Hem pogut estalviar per comprar un petit terreny a Cochabamba perquè els meus pares no visquessin a muntanya i fossin més a prop dels meus germans. Ara, si emmalalteixen, tenen a prop un metge. S’imaginen tornant a Bolívia? El meu fill gran no ho vol pas, de cap manera. Nosaltres vam venir per passar tres anys, per estalviar per comprar un terreny a Cochabamba, però el nen gran està fent el Batxillerat, la seva cultura és la d’aquí, els seus amics són d’aquí... Ell és d’aquí i nosaltres també ens hi hem acostumat. [caption id="attachment_134732" align="alignnone" width="365"] Maria Alanes, lliçanenca de Cochabamba / Griselda Escrigas[/caption]

Maria Alanes: “Em sorprèn veure que no hi ha gent jove a les esglésies d’aquí”

‘La vida de una mujer’, de Charline Bourgeois-Tacquet

Tastaolletes

Bucòlic i Sabana obren temporada de concerts de la Nau B1 de Granollers

Patricia Donn balla a Canovelles

LA PREGUNTA

Té previst participar a la vaga general de l’11-N?

Els propietaris d’un restaurant a Vilanova: “Tota la maquinària que teníem, l’hem perdut: els fogons, les neveres, el forn. Tot”

L'Estat licita la construcció i explotació d'una gran electrolinera a l'antic peatge de l'AP-7 a la Roca

El Tribunal Suprem anul·la l'absolució de dos policies de Vilamajor que es van fer passar per lladres per espantar un vigilant

Troben surant al mar entre Castelldefels i Sitges el cos del menor de Granollers desaparegut el 4 d'octubre

Matinar per pujar a Santa Fe: el Montseny s'omple el primer cap de setmana de la temporada turística

Una parella de Granollers fa la volta al món en 1.099 dies

Un cotxe queda atrapat per l’aigua al pont sota l’estació de Granollers-Canovelles

Mor a 97 anys Margarita Puigoriol, impulsora del salt productiu d’Arderiu

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Una botiga de complements de moda i benestar obrirà al local de l’antiga Gotta, al centre de Granollers