Maria Alanes: “Em sorprèn veure que no hi ha gent jove a les esglésies d’aquí”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Maria Alanes, de 42 anys, és una dona arrelada a la terra. Ho era quan era jove al seu país i ho és ara a Lliçà d’Amunt. Va cuidar gent gran i va cuidar un temps un hort. Ara n’està buscant un altre. A Cochamba li diuen la ciutat de les flors, oi? És que és veritat que hi ha moltes flors: clavells, gladiols... S’hi fan moltes flors per vendre-les a l’altiplà. Jo soc de la vall, encara que vaig néixer a la capçalera de Cochabamba, gairebé a la muntanya. Quan es van plantejar marxar? El 2000 hi va haver la guerra de l’aigua de Cochabamba, tot de protestes per la privatització del servei d’aigua. La situació era molt dolenta i no ens podíem ni casar amb el que després seria el meu marit, Juan Carlos. El meu home havia estat fill de mare soltera i va ser donat en adopció a una parella de minaires, però més que no pas com un fill el tractaven gairebé com un esclau. Va patir molts maltractaments, molts. Fins que als 11 anys va marxar amb un sacerdot alemany a Cochabamba i vivia i treballava a la parròquia. Ens vam conèixer allà, a la parròquia, perquè jo feinejava a la infermeria i després a la cuina. El 2004, gairebé de la nit al dia, vaig convèncer el meu home de marxar. Una decisió difícil? És clar, perquè em preguntava: quina mena de món serà el d’allà? Com serà la cultura d’allà? Quin rumb agafaríem? Però vam venir a Madrid el meu home, jo i el meu fill gran, en Dani, i vam llogar una habitació. Allà a Madrid em va contractar una dona per cuidar les seves dues filles. Vostè i el seu home van venir junts? Junts. No ens hem separat mai. Si ens haguéssim separat no sé com hauria estat la nostra vida. I com van arribar a Catalunya? Al meu home li va sortir una feina de conductor a Lliçà i després va trobar una altra feina a una fàbrica de matalassos, a Centelles. Per fer els papers, el meu home va haver de tornar a Bolívia i jo em vaig quedar aquí, amb el nostre fill encara petit. Era sola, no podia buscar feina, em veia estranya, no coneixia gaire ningú... La gent parlava català i jo no l’entenia gaire... Havíem arribat sense conèixer el poble, només darrere de la feina del meu home. Però un dia vaig anar a missa a l’església d’aquí i allà vaig conèixer una noia catalana que em va fer sentir-me molt apreciada, no tan estranya. I llavors vaig començar a cuidar avis, en Dani va començar a anar a escola, el meu home va aconseguir la residència, vam tenir un segon fill... Com es diu? Juan Pablo. Vostès són molt religiosos, oi? Bastant. Potser més abans que no pas ara. Què vol dir? Que hem deixat d’anar tant a l’església. L’altre dia hi vaig anar amb el meu fill petit i resulta que volia combregar! [riu de tot cor]. I quan no li deixes fer-ho, s’empipa! I també em diu que s’avorreix. A l’església de Lliçà hi va molta gent gran, el joves no hi són. I això la sorprèn? Em sorprèn veure que no hi ha gent jove a les esglésies d’aquí. Al meu país, hi ha molts nois i noies a les esglésies. Si només van a l’església els avis, qui hi anirà després quan marxin? Tants esforços per establir-se aquí creu que han pagat la pena? Em sembla que sí. Hem pogut estalviar per comprar un petit terreny a Cochabamba perquè els meus pares no visquessin a muntanya i fossin més a prop dels meus germans. Ara, si emmalalteixen, tenen a prop un metge. S’imaginen tornant a Bolívia? El meu fill gran no ho vol pas, de cap manera. Nosaltres vam venir per passar tres anys, per estalviar per comprar un terreny a Cochabamba, però el nen gran està fent el Batxillerat, la seva cultura és la d’aquí, els seus amics són d’aquí... Ell és d’aquí i nosaltres també ens hi hem acostumat. [caption id="attachment_134732" align="alignnone" width="365"] Maria Alanes, lliçanenca de Cochabamba / Griselda Escrigas[/caption]

Maria Alanes: “Em sorprèn veure que no hi ha gent jove a les esglésies d’aquí”

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera