Mariano Pagès: “Fent fotos a pagesos del Montseny, em vaig sentir vivint a dins d’una narració de Pla”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Mariano Pagès, de 42 anys, viu Santa Maria de Palautordera i fotografia paisatges, monuments, persones... El seu llibre Retrats del Montseny és una referència d’un món que desapareix, el dels pagesos més grans. De Buenos Aires a Santa Maria de Palautordera, per què? Casualitat. Tenia una xicota amb 20 anys i ella volia venir a Catalunya. “Jo vinc amb vós”, li vaig dir. Era argentina? Sí, i feia poc que la coneixia. Va ser com una aventura. Jo no sabia ni que existia Catalunya. Doncs el seu cognom és Pagès. Sí, però vaig adonar-me’n aquí, al cap d’uns mesos. Allà no es cuida tant les arrels com aquí. Allà tothom és de Buenos Aires i el món va començar quan es va fundar Buenos Aires. La gent sap que ve d’Itàlia o d’Espanya, però les arrels no importen gaire. I van arribar a Palautordera? No, vam arribar a Barcelona, a la gran ciutat, com tantíssima gent. La ciutat t’acull, però al mateix temps et deixa de banda. I les coses de la vida: la meva companya es va quedar embarassada i va aparèixer la possibilitat de sortir de Barcelona i venir a Palautordera. Només el coneixia per una notícia a la tele d’un cas de contaminació d’aigua, recordo que a TV3 sortia l’aixeta de la plaça... i va aparèixer una casa aquí. Segurament, vostè és el fotògraf que millor ha documentat el Montseny de les darreres dècades. Ja són uns quants llibres i unes quantes exposicions. El primer dia a Palautordera vaig arribar de nit. Vaig veure una llumeta i l’endemà vaig saber que era l’antena del Turó de l’Home. No coneixia gens el paisatge i la curiositat era total. Vam baixar al carrer per buscar un súper i trobem les portes velles del carrer Nou. N’hi ha una que diu 1736. El meu país es va fundar el 1810 i no en queda res! Per a mi, doncs, era com un llibre obert. La primera feina que vaig fer va ser un treball abstracte sobre els portons. I allà vaig començar. Després vaig ampliar la recerca: fàbriques abandonades, els rius, els torrents... Sempre m’ha atret la terra i quan vaig trepitjar el Montseny... no te l’acabes! El Montseny és inabastable? No t’acabes el Montseny ni tampoc no t’acabes el poble. No t’acabes res. A Palautordera continuo fent feina i em sorprenc: “Com és possible que un mateix poble no t’avorreixi i em motivi per fer un altre treball?” Però és que és així, no te l’acabes. Encara que sembla real, la fotografia pot ser molt mentidera, oi? És un punt de vista més de la realitat. És tan real com la mentida. Què busca vostè a les fotos? El primer que busco és que no avorreixi, que cridi l’atenció. I després? Depèn del tema. Els colors m’interessen, però no són el meu fort. L’equilibri, l’organització, la composició d’una foto. Per a mi, és gairebé matemàtic, un engranatge de rellotgeria. Sigui com sigui la foto, un paisatge o un retrat, sempre ha d’estar equilibrada. Si no, no la publico. I finalment procuro comunicar coses. Quin és la foto o el reportatge del qual se sent més orgullós? Sens dubte, el llibre Retrats del Montseny. Fesomies de la terra. És un treball irrepetible. Per què? Va ser un treball d’investigació d’un any i un treball de camp d’un altre any més. I vaig viure energèticament dins d’aquest món de pagesia antiga, tradicional, de subsistència. Vaig poder entrar a les cases d’aquesta gent que viu a l’alta muntanya i vaig poder instal·lar un estudi de fotografia al menjador de casa seva. És tancada la gent de muntanya? A mi no em va costar gens ni mica. Viuen al Montseny, però són pares, són mares i saben el que és la calidesa i l’hospitalitat. Per documentar-me, havia estat llegint llibres de Josep Pla. I fent fotos a pagesos del Montseny, em vaig sentir vivint a dins d’una narració de Pla. Quan treballes amb persones, hi ha una energia diferent. [caption id="attachment_130117" align="alignnone" width="400"] Mariano Pagès, fotògraf de Palau / Aitana Such[/caption]

Mariano Pagès: “Fent fotos a pagesos del Montseny, em vaig sentir vivint a dins d’una narració de Pla”

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera