Si per alguna cosa ha destacat la producció del fotògraf Mariano Pagès, de Santa Maria de Palautordera, ha estat per la insistència a fer-la girar al voltant del Montseny. Ara, després d’uns quants llibres publicats sota el braç, el fotògraf –nascut a l’Argentina– prepara el seu 10è volum. Està dedicat al Ball de Gitanes.
En concret, al dels municipis del Baix Montseny: començant per Sant Celoni, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, Llinars i comptant-hi, també, Cardedeu. Per ell, les Gitanes no són una tradició qualsevol. “És un tema que toca la fibra del poble. No és només un ball, és el nostre ritual”, explica Pagès.
El fotògraf va començar a retratar els balls de gitanes per afició, meravellat pel que veia a les places. “És una cosa molt forta”, diu. I, de mica en mica, se li va anar despertant l’interès fins a decidir de fer-ne un estudi ampli.
Tot plegat desembocarà en un llibre que preveu llançar abans del Sant Jordi vinent. Ara Pagès es troba en ple procés de producció. Ha fet fotografies a més d’una cinquantena de persones de les colles en un estudi que ha plantat a La Quadra de Palautordera i farà servir el material d’unes 30 entrevistes –alguna de les quals a antropòlegs– per farcir el llibre de discurs. Això sí, admet que el protagonisme absolut serà per a les fotografies.
Ha retratat els balladors i els personatges davant d’un fons blanc, a excepció dels diablots, que els ha posat darrere un fons negre. El llibre també incorporarà fotos d’arxiu dels Balls de Gitanes en acció.
“Quan vaig començar a investigar i a parlar amb cada colla, em vaig adonar que el Ball de Gitanes era un ritual ple de simbolisme.” Justament el llibre es fixa en aquest aspecte que implica el Ball de Gitanes.
D’aquesta manera, el fotògraf s’ha farcit de context per explicar l’origen del Ball de Gitanes, el perquè de fer-lo durant els dies de Carnaval i la càrrega que tenen cadascun dels personatges –a més dels balladors– que apareixen a la festa. Pagès busca que el llibre sigui, sobretot, un aparador d’indumentària. “Cada poble té la seva pròpia”, assegura.
Amb els retrats es veurà la diversitat de personatges. També, cada municipi té els seus: des del vell i la vella o les velles de Sant Esteve, a les cambreres, les floristes, els nuvis, el capità de cavalls o els diablots. “És important explicar per què trio el Baix Montseny. El Ball de Gitanes també passa a altres pobles del Vallès, però al Baix Montseny és diferent. Després d’investigar i enamorar-me’n vaig veure que hi ha una sèrie de personatges que comparteixen i no són a altres municipis. És un conjunt de pobles veïns i és molt homogeni”, justifica Pagès.
L’objectiu: compartir
El fotògraf insisteix que l’objectiu del llibre és “compartir” la seva manera de veure aquesta tradició. “El Ball de Gitanes té una relació amb la terra, la naturalesa i els cicles estacionals.”
Pagès insisteix que el llibre també vol posar en valor el Ball de Gitanes com a actiu que moltes vegades no es pot compartir entre municipis. I aquest llibre pot ser una manera de fer-ho. “Com que passa el mateix dia, de vegades un diablot, per exemple, no coneix com és el diablot del poble veí. El llibre no potencia cap poble concret, sinó el conjunt de balls de gitanes.”
{{ comment.text }}