La passió pel cinema que ha sentit sempre Marina Martori, aliada amb unes setmanes de confinament total, van crear un còctel explosiu en forma de novel·la, Nit americana, que Viena Edicions acaba de publicar fent confiança per segona vegada a l’escriptora de Llinars del Vallès. Així, Martori ha arribat a publicar el seu 13è llibre, un número que, lluny de donar-li malastrugança, li fa molta “patxoca”.
La història de Nit americana li va sortir “a raig” i la va deixar enllestida durant el confinament. “Si al principi estava bloquejada creativament, després ho vaig saber canalitzar i va sorgir aquesta novel·la.” De fet, l’autora de Llinars ja feia temps que tenia ganes d’escriure una història que fos un homenatge al cinema. “Va ser com el meu primer amor, jo vaig estudiar cinema però no m’hi he acabat dedicant, i ara només en soc una espectadora. El que tenia era ganes de deixar escrita aquesta passió”, confessa.
Per això no és estrany que les referències al cinema, al seu llenguatge o els seus trucs siguin constants i prenguin diferents formes, des del títol, que es refereix a una tècnica cinematogràfica, fins al fet d’anomenar fotogrames als capítols. “En total n’hi ha 24. Abans es rodava a la velocitat de 24 fotogrames per segon, fins que va arribar la invasió del digital”, comenta l’autora. A més, la primera frase del llibre és “el pla és general”.
Un impacte inesperat
Tot aquest llenguatge i imatge cinematogràfica embolcalla una història “de desamors” protagonitzada per la Blanca, una guionista de documentals amb una vida perfectament organitzada, fins al moment a qui li comuniquen la mort del seu pare, amb el qual tenia poca relació.
“La notícia la impacta molt més del que s’esperava i es demana per què li passa això, què és el que no té del tot endreçat.” A partir d’aquí, viatja a la seva infantesa i a diferents moments de la seva vida, recordant la relació que havia tingut tant amb el pare com amb la mare, en el que és “un anar endavant i enrere en el temps”, que tant li agrada a Martori.
La història se situa a Barcelona, en un poble indeterminat del Vallès i també a la ciutat portuguesa de Porto, on la protagonista va viure la infantesa i la joventut amb la seva mare. “És també un petit homenatge a aquesta ciutat tan fantàstica”, reconeix.
En definitiva, l’autora ha anat creant una història, més que d’amor, de desamors, d’amors que ens fallen, “des d’aquell amor que crèiem que ha de ser-hi i no hi és, o aquell amor propi que tampoc hi és”.
Blanca és la protagonista absoluta de la història, que s’encarrega d’explicar en primera persona, i és la que fa viatjar el lector per les diferents ciutats. “Anem molt de la seva mà.” A la seva òrbita se situen la figura del seu pare, de la seva parella anterior i de l’actual, de la seva mare, la Paca, “un autèntic àngel de la guarda”, i també la dona del seu pare i els seu germanastre, o els seus companys de curs.
Marina Martori, igual que en Una casa lluny del mar (2019), explica la història tal com li va sortir, “a raig, d’una manera directa i natural, amb frases curtes i moviments ràpids”. A diferència de l’anterior, però, que es va trobar de ple amb la pandèmia, sense Sant Jordi i amb anul·lacions de presentacions, la publicació de Nit americana coincideix en un moment de força normalitat, que l’aboca a un calendari de presentacions que començarà el 13 de novembre a Llinars, i continuarà al desembre a Barcelona, al gener a Granollers i posteriorment també a Girona o Terrassa.
{{ comment.text }}