Aquesta tendència és un símptoma més de la bona marxa d’aquesta iniciativa que, des que va començar fa uns tres anys, ha passat de quatre artistes residents en tres tallers a una dotzena.
“En aquests moments hi ha tres persones en espera, i ens hem plantejat partir alguns dels tallers més grans, que superen els 100 metres quadrats, per encabir-hi més gent”, ha explicat Teresa Llobet, coordinadora general de Roca Umbert Fàbrica de les Arts. “Tenim tallers que tenen la possibilitat de ser compartits, però en algunes ocasions l’artista ha volgut un espai per a ell sol”. Llobet considera que el boca-orella funciona molt en aquest: “N’han sentit a parlar, i és una cosa que els agrada. D’alguna manera, en aquest tipus de residències, un artista ajuda un altre, poden sortir col·laboracions i activitats conjuntes, i tot això s’agraeix molt”. En els darrers anys, en tot aquest projecte, i quan s’ha fet una activitat conjunta, també s’hi afegeix com a artistes de la Fàbrica de les Arts, l’artesà Ramon Aumedes, i la seva filla Mar, que comparteixen el taller Sarandaca, com a la darrera exposició col·lectiva, Diálogo de besugos.
Als tres tallers inicials se n’hi van afegir d’altres amb el temps, alguns d’ells de compartits, especialment des que es va traslladar la brigada municipal d’obres. “Vam poder ocupar una altra nau, la H, situada sobre la impremta. S’hi va fer una rehabilitació senzilla i austera perquè, en definitiva, els pintors agraeixen espais que es puguin embrutar i que hi puguin treballar bé i còmodament”.
Actualment, el lloguer dels tallers es regeix per uns preus públics, entre 2,5 i 3,5 euros el metre quadrat en funció de l’espai, de com està equipat… En moltes ocasions, explica Llobet, “s’estableixen col·laboracions i s’afavoreixen els intercanvis, en què els artistes poden fer alguna activitat que revesteixi en la ciutadania a canvi d’una rebaixa del lloguer del 50%”. “D’una banda, es vol afavorir la professionalització de l’artista i, de l’altra, tenim l’obligació d’afavorir la creativitat ciutadana. Els artistes fan activitats, tallers, visites comentades… Són activitats que reverteixen en la ciutadania”. El que cada cop hi ha més són els projectes transversals dins la mateixa Fàbrica, ja sigui pintant la façana del local de Blancs i Blaus, fent punts de llibre per la biblioteca, o el disseny de tot el tema de papereria de l’Espai d’Arts.
Llobet també ha anunciat que ara elaboren un projecte d’artistes en residència per marcar línies d’actuació i definir alguns aspectes. “Encara queda camp per córrer. Uns i altres n’anem aprenent”, explica Llobet.
EL PRIMER EN ARRIBAR
Àlex Santafé va ser el primer artista resident de l’Espai d’Arts de Roca Umbert, on actualment passa hora i hores treballant al seu taller. D’això ja fa prop de tres anys, i des de la perspectiva que li dóna aquest temps i la seva experiència, el pintor granollerí assegura que actualment troba a faltar una figura d’autoritat. “Artísticament, estem una mica sols. Abans el món era diferent. No hi havia crisi, hi havia més producció i hi havia també la figura del curador, que va acabar sent insostenible”, explica. A Santafé li agradaria que hi hagués “més empenta, un projecte més estratègic, més llibertat per programar i veure què s’hi fa i, en definitiva, més projecció. Suposo que els artistes sempre volem més”. Santafé creu que caldria definir més el projecte.
