QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS

Més enllà d’un espai de lectura

El trasllat, ara fa 20 anys, de la biblioteca Francesc Tarafa a l’edifici de Can Pedrals de Granollers, es commemora enguany amb diverses iniciatives.

El 9 Nou
19/12/2015

La darrera és l’exposició que es va inaugurar la setmana passada al vestíbul de l’ajuntament i que mostra, a través de diverses fotografies de l’Arxiu Municipal, com era l’antiga biblioteca o el dia de la inauguració de la nova, a més d’evocar molts records.

Alguns d’aquests records es va encarregar de desvetllar-los l’antiga bibliotecària Mercè Gasch. Davant d’una de les fotografies, de la biblioteca Tarafa totalment buida, Gasch va avisar: “Penseu que la biblioteca no va estar mai tan buida. Al final, va acabar del tot saturada, i l’ampliació es feia molt necessària, calia una biblioteca més funcional. Granollers sempre ha sigut un poble molt de biblioteca, i no ha tingut mai res a envejar a Sabadell, Terrassa o Badalona. Sempre ha estat una de les primeres”.

Gasch recorda que en el trasllat, “l’Ajuntament hi va posar el coll” i es va poder fer només en quatre mesos. “Ens van donar el personal necessari per informatitzar la biblioteca i vam fer el miracle de traslladar-nos”, explica. En aquest moment, diverses generacions de granollerins van viure com a propi el trasllat a Can Pedrals.

“Vam gaudir molt amb la nova seu, clara, lluminosa i molt maca. Llàstima que ara també s’hagi quedat petita, tot i que ja hi ha una segona biblioteca, Roca Umbert”, va afegir. Per a Gasch, la biblioteca continua sent un equipament “de molt ús per part de tots els granollerins, podem dir que és del poble”.

L’actual directora, Laura Padró, assegura que continuen amb la feina de dia a dia, però ara amb la mirada posada en un altre punt important, com el de l’autoservei. “Hem de dedicar-nos al que ha sigut sempre la biblioteca, però anar ampliant els tipus de serveis, i donar-li un valor afegit”.

La biblioteca Can Pedrals es va inaugurar el 6 de maig de 1995, cinc anys després de l’aprovació del projecte fet pels arquitectes Pere Riera i Josep Maria Gutiérrez. Als anys 80 ja s’havia començat a parlar d’una nova biblioteca i la rehabilitació i adequació de l’edifici.

Al llarg de la seva història, Can Pedrals es va anar transformant amb successives ampliacions, sobretot amb la de 1783 i la del segle XIX. El 1841, la casa, que fins aleshores formava part del patrimoni de la Cartoixa de Montalegre, va ser desamortitzada i subhastada. La va comprar Domènec Santamaria, que la va donar a la seva filla Dominga. La nova propietària la va atorgar a la seva filla Isabel Marsa, que es va casar amb Francesc D’Assís Pedrals, cognom que serviria per batejar finalment l’edifici.

El bombardeig del 31 de maig de 1938 va afectar la façana meridional, i va provocar la mort de dues persones. El 1942 es va rehabilitar, i el 1965, Can Pedrals i Can Puntas van passar a formar part del patrimoni de la Mútua del Carme de Granollers. El 1969, un acord de permuta amb l’Ajuntament –els dos edificis per un solar a la plaça Pau Casals– va permetre construir la seu actual. Amb el trasllat de La Mútua, el 1977, els dos casals van ser la seu de diverses entitats culturals, com el Centre de Teatre del Vallès Oriental i el Casal Pompeu Fabra, entre d’altres.

LA TARAFA, UN REFERENT CULTURAL DURANT ANYS

El trasllat de la biblioteca a Can Pedrals va permetre potenciar i modernitzar el servei de la Tarafa, que actualment serveix de sala d’actes. La biblioteca Tarafa va ser la primera de caràcter públic de la ciutat. Es va inaugurar el 21 d’octubre de 1926 amb la presència del rei Alfons XIII, les infantes Beatriu i Maria Cristina, i altres autoritats destacades. El projecte d’adequació de l’espai el va fer l’arquitecte municipal Manuel Joaquim Raspall. Els anys 40 va ser batejada amb el nom de l’arxiver de la catedral de Barcelona, Francesc Tarafa, fill de Marata. La biblioteca va esdevenir aquells anys un important referent cultural, no només com a espai de lectura, consulta i estudi, sinó també com a escenari de nombrosos actes socials i culturals de les institucions i associacions de la ciutat.

Abans de ser biblioteca, l’edifici havia estat hospital, escoles públiques, caserna, seu del Batallón Estella, lloc militar d’algunes guerres i magatzem durant els fets de 1823, quan s’hi van instal·lar els francesos.

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 386 persones.