Nova campanya d’excavacions i de troballes al jaciment del Puig del Castell, a Samalús

La 13a campanya arqueològica al jaciment del Puig del Castell de Samalús, identificat amb la ciutat ibèrica de Lauro, ha donat el seus fruits en el camp de la cultura ibèrica. Enguany, els treballs s’han centrat en una nova torre, la més meridional del poblat, i a copsar l’abast de l’ocupació ibèrica i que porta els arqueòlegs a afirmar que Lauro era molt més que una fortificació. “La suma de tot plegat dona més valor a aquest jaciment i als treballs que s’hi fan”, ha comentat Marc Guàrdia, director de les excavacions. El jaciment es caracteritza per la seva imponent fortificació. Un dels trets més distintius i que el fan excepcional en el marc de l’arqueologia ibèrica catalana és la quantitat de torres defensives documentades. És per aquest motiu que la campanya d’aquest juliol ha incidit en l’aprofundiment sobre el coneixement que es té del sistema defensiu. Per obtenir dades que els permetin continuar amb aquesta línia de recerca, part dels treballs s’han dut a terme en la part visitable del jaciment, delimitant la torre més meridional del poblat. Aquesta torre, situada en el promontori més al sud del poblat, és la que té la posició més privilegiada de totes les localitzades, fet que la converteix en una autèntica talaia sobre la plana vallesana. Treballs a la torre sud Els treballs realitzats aquest juliol han permès documentar com aquesta torre presenta un espai intern habitable, “pensat per allotjar una petita guarnició i les seves armes, característica compartida per les altres torres excavades”, segons ha explicat Guàrdia. La continuació de l’excavació, prevista pel juliol de l’any que ve, permetrà esbrinar el moment de la seva construcció, del seu abandonament i de les diferents fases d’ocupació. Les dades obtingudes des de l’any 2011 han permès establir que la primera ocupació ibèrica del turó va tenir lloc al llarg de la segona meitat del segle VI aC., just als inicis de la iberització de Catalunya. El final de l’ocupació de Lauro va tenir lloc cap a mitjan segle I aC. “D’aquesta manera, tenim un poblat que va estar ocupat, segurament de manera continuada, al llarg de 500 anys.” Els treballs arqueològics també han continuat aquest mes lluny de la zona visitable per copsar l’abast de l’ocupació ibèrica. Ja fa tres anys que es va aconseguir localitzar les restes d’una muralla més antiga respecte a la fortificació de les torres, que daten en el segle V abans de Crist. Aquesta troballa va refermar el compromís amb la recerca de l’ocupació ibèrica més antiga, cercant indicis no només de fortificació sinó de les cases que hi devia haver en aquest moment. “Cada vegada tenim més clar que la ciutat de Lauro era molt més que una fortificació”, ha afirmat Guàrdia. Vista aèria del jaciment / Èric Sobrevia “Els treballs d’aquest juliol a la zona nord del turó ens estan mostrant els primers indicis d’un barri de cases del segle V aC., i ben segur que ens portaran interessants i noves dades que permetran plantejar com vivien els primers habitants de la ciutat ara fa més de 2.500 anys.” La feina de camp al jaciment ja ha acabat, però al llarg de tot l’any continua la recerca. Durant aquests mesos cal inventariar i estudiar els materials arqueològics recuperats en les excavacions i dipositat al Museu de Granollers. “Si al juliol comencem a entendre el jaciment, les dades treballades al llarg de l’any ens permeten fer aproximacions econòmiques i socials sobre els ibers de casa nostra”, ha explicat l’arqueòleg. Enguany, en l’excavació hi han participat 13 estudiants d’arqueologia i voluntaris. La recerca arqueològica al Puig del Castell és possible per la implicació de diversos agents. L’Ajuntament de Cànoves i Samalús col·labora econòmicament i en la infraestructura amb els treballs arqueològics des del primer dia. El proper octubre, l’Ajuntament torna a organitzar el Cap de Setmana Ibèric. El Museu de Granollers també hi aporta recursos econòmics, així com la direcció arqueològica, a càrrec de l’arqueòleg del Museu, Marc Guàrdia. Enguany també han tingut finançament del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació.

Nova campanya d’excavacions i de troballes al jaciment del Puig del Castell, a Samalús

Apareixen més sitges al poblat ibèric Turó del Vent de Llinars

Els treballs a Castellruf avancen amb una segona campanya

Neteja de l’entorn de la capella del Castell de Sant Miquel

Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez, publiquen un llibre sobre Muzio Clementi

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

Tanca la botiga de màquines per atrapar peluixos del centre de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat