L’autor de Lliçà d’Amunt confessa que feia temps que tenia moltes ganes d’escriure alguna cosa per a nens, “i al final va sortir aquesta novel·la d’aventures adreçada a nois i noies de 9 a 12 anys”.
Amb El castell del doctor Franchini, Oliván ha volgut escriure “una novel·la d’aventures de les de sempre, amb nens anant amb bicicleta i fent coses de nens, però amb els problemes i situacions actuals en què no hi falten els mòbils o les videoconsoles”.
El llibre està protagonitzat per una colla de quatre nens –en Guillem, que fa de narrador, la Laia, en Manel i el Javier– que un dia decideixen entrar al castell del doctor Franchini, un casalot abandonat situat als afores del poble on diuen que hi passen coses estranyes. La seva intenció és descobrir l’esperit que s’hi amaga, però quan el fantasma se’ls manifesta i els fa fugir corrents del castell, en Guillem s’hi perd i hi queda atrapat.
La història té lloc en un municipi que “s’assembla vagament a Lliçà d’Amunt”, tal com ha passat en altres novel·les de l’autor, com Parcel·les habitades. Precisament, el castell del doctor Franchini ja apareixia en un dels capítols d’aquest llibre. “M’agrada fer referència al meu municipi. No es pot dir que sigui el mateix. Generalment el que faig és inspirar-me en aquest territori”, comenta l’autor, que no ha dubtat, per exemple, a posar el nom de Sant Baldiri a l’escola de la història de ficció.
En aquest llibre, Oliván també fa referència a les situacions familiars dels nens protagonistes, tot i que no entra en aquest tema de manera tan profunda com havia fet en altres històries de ficció explicades fins ara, com és el cas del seu darrer llibre, Has marxat sense avisar. Però sí que el lector podrà saber que el nen que fa de narrador és fill de pares separats o que el seu millor amic procedeix d’Etiòpia i només té mare. “Tot plegat, però, s’explica dins la normalitat més absoluta”.
L’autor reconeix que s’ho ha passat molt bé escrivint aquest llibre, i no descarta tornar a repetir en aquest gènere. “Al capdavall, a l’hora de narrar i de desenvolupar els personatges, el procés és el mateix escriguis el que escriguis. Potser en algun moment has de ser més explícit”, comenta Oliván, que ha tornat a optar per la narració en primera persona.
Aquest és el vuitè llibre de l’autor, que ja té publicats El taxidermista, El món líquid, El guardián de las hogueras, Un pare possible, Parcel·les habitades, Títulos robados i Has marxat sense avisar.
{{ comment.text }}