Omar Ibrik: “Tota la meva vida ha estat una lluita per arribar a ser metge”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Omar Ibrik, de 62 anys, és un home fet a ell mateix. De família humil, tota la seva vida ha estat una batalla contínua per arribar a complir la seva il·lusió: ser metge. Viu a Parets i treballa a l’Hospital de Mollet. Vostè va néixer quan arrenquen les guerres del Líban. No recordo la primera perquè, és clar, hi vaig néixer llavors, al 1947. Però l’any 1975 va començar una altra guerra, la darrera, i llavors jo estava fent el segon i tercer de Batxillerat i tenia molta il·lusió de fer una carrera universitària. Sóc el cinquè de cinc germans i vaig ser l’únic que havia arribat al Batxillerat. Era l’ull dret de la meva mare i del meu pare i m’empenyien a estudiar fort. Des de petit tenia la il·lusió de ser metge. Tota la meva vida ha estat una lluita per arribar a ser metge. Per què el Líban ha estat una zona tan castigada per la guerra? Al Líban tot està interconectat. I penso que hi ha tres factors per a la inestabilitat a l’Orient Mitjà. El primer és que és una zona molt sensible des del punt de vista històric i religiós, és el bressol de les tres religions monoteistes. El segon és que geoestratègicament és una zona molt sensible perquè connecta tres continents. I la tercera desgràcia, que va sorgir a finals del XIX i principis del XX, és l’aparició del petroli. Més que no pas aportar-nos riquesa, penso que ens ha portat la desgràcia. Va decidir marxar del Líban per la guerra? Entre bala i bala i bomba i bomba, vaig acabar d’estudiar el que em quedava de Batxillerat. En una de les platges de Beirut vaig conèixer una parella de diplomàtics, ell era suec i ella era espanyola, i ens vam fer amics. Jo li deia que volia marxar a Suècia per estudiar Medicina i ell em va dir: “No, a Suècia, no. Tu ets del Mediterrani i hauries d’anar a un país mediterrani com Espanya.” A 19 anys, jo l’únic que sabia d’Espanya era: Madrid, Barça i poca cosa més. I tampoc no era fàcil aconseguir un visat per venir-hi. El cadàver de Franco encara era calent, eren els temps del traspàs de la dictadura a la democràcia. Però l’amic suec em va ajudar amb una carta de presentació per a l’ambaixada espanyola. I vau arribar a Espanya... A Madrid, a la capital. Primer havia d’estudiar l’idioma. Jo dominava l’anglès i pensava que la cosa seria fàcil, però poquíssima gent el parlava a Madrid! Total, que vaig haver d’aprendre el castellà en tres mesos abans de fer els exàmens de la Selectivitat per accedir a Medicina. La meva família és molt humil i els meus germans havien fet una col·lecta per donar-me els diners per sobreviure un any o un any i mig. Més enllà, un meu cosí, que treballava al govern libanès, ens havia promès: “Si en un any aconsegueixes estudiar Medicina, obtindràs una beca d’estudis.” I vaig haver-me d’espavilar. Queda clar que va aprovar la Selectivitat i és metge. Del Líban veníem molt ben preparats en coneixements per aprovar la Selectivitat del 1977 a Espanya. Però un amic àrab em va advertir: “I només et presentaràs Madrid?” Com que no teníem institut, també em vaig poder matricular per fer la Selectivitat a Barcelona. Un dia feia els exàmens a Madrid i, amb al pont aeri, l’altre dia els feia a Barcelona. Va fer dos cops la Selectivitat? I sort n’hi va haver! A Madrid, em van declarar “no apte”, sense cap més explicació, i a Barcelona vaig treure una mitjana de 6,4. Han passat 42 anys d’aquella època. Llavors casa meva era la meva maleta. Per això va estudiar a Barcelona? A la universitat només hi havia tres àrabs i mig [riu de tot cor]. I tots eren a la UB, al Clínic, però resulta que aquell any els treballadors de Secretaria feien vaga. Vaig patir el que no està escrit perquè els diners s’esgotaven i jo necessitava la matrícula per cursar la beca d’estudis del Líban. Per això vaig haver de fer els meus estudis a la UAB i vaig haver d’estudiar una altra llengua: el català. [caption id="attachment_164787" align="alignnone" width="400"] Omar Ibrik, metge a l'Hospital de Mollet / Griselda Escrigas[/caption]

Omar Ibrik: “Tota la meva vida ha estat una lluita per arribar a ser metge”

Dàmaris Gelabert publica un nou disc per a infants i famílies

Aina Machuca, de l’Ametlla, guanya Eufòria de TV3

La trobada de Marcs que havia de batre un Guinness i que promou un jove de Granollers s’ajorna al 2027

L’Ametlla seguirà la final d’‘Eufòria’ amb Aina Machuca en pantalla gran

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Aina Machuca, de l'Ametlla, guanya Eufòria de TV3

Trenquen els vidres a cops de destral i roben en una joieria de la Porxada, a Granollers

[ACTUALITZACIÓ] Extingit l'incendi de vegetació al Montseny, dins el terme de la Garriga

Montornès demana col·laboració per caçar els autors d'unes pintades al patromini local

Més de 40 escoles i instituts públics de la comarca no faran colònies ni sortides el curs vinent

La trobada de Marcs que havia de batre un Guinness i que promou un jove de Granollers s’ajorna al 2027

Ferit un participant del Correllengua a Cardedeu per un impacte al coll

Detingut un mestre de Granollers que publicava pornografia infantil a les xarxes

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació