Troben dos esquelets de rinoceront sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'IPHES CERCA han trobat dos esquelets sencers de rinoceront estepari (Stephanorhinus hemitoechus) durant la campanya arqueològica a la Cova de les Teixoneres de Moià. Són els únics exemplars adults que hi ha actualment documentats a tota la península ibèrica i tenen 200.000 anys d'antiguitat. L'investigador principal del jaciment, Jordi Rosell, ha destacat l'estat "excepcional" de conservació dels ossos. Només es coneixen dos casos més a Alemanya i Itàlia. Durant l'excavació d'enguany, també s'han recuperat altres animals de grans dimensions com un cavall, un ur o tres ossos molt ben conservats. La troballa arriba després de 24 anys de treballs arqueològics en aquest jaciment. Aquest divendres s'ha donat a conèixer la descoberta i s'han exposat alguns dels enigmes pendents, com ara com pot ser que arribessin aquests animals de grans dimensions a l'interior d'una cova. "S'ha de tenir en compte que són animals que podien superar la tona i mitja de pes. Pel que hem vist durant l'excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre's", ha explicat el responsable de l'excavació, Jordi Rosell. Segons l'investigador, el comportament d'aquests animals no sembla estar relacionat amb les visites a les coves, i sospita que algun motiu hauria afavorit la seva acumulació a l'interior. "És possible que hi entressin atrets per algun tipus de trampa natural, com un toll d'aigua o una caiguda involuntària, però les investigacions efectuades fins ara encara no ens permeten identificar-ho". L'investigador detalla que en aquesta zona hi havia un llac, que és un dels espais que estan excavant en aquesta campanya. Sigui com sigui, ha remarcat, la seva descoberta permetrà "saber com vivien i com es desenvolupaven". La descoberta d'eines "excepcionals" Les causes de la seva mort són un altre dels interrogants. "Sabem que han arribat amb carn, que van morir a dins de la cova probablement, els esquelets estan una mica moguts, però no sabem si és pels efectes de l'aigua o per la mateixa descomposició dels cadàvers", ha detallat Rosell. La campanya també ha permès recuperar eines de gran valor. Segons Rossell, destaca una punta de llança feta amb os. "És la primera que veiem de fa 200.000 anys", ha remarcat. Per a la investigadora Ramon i Cajal a l'IPHES-CERCA, Ruth Blasco, aquestes eines lítiques descobertes al voltant dels rinoceront "no tenen precedents" en aquest període. Un altre aspecte que ha sorprès els investigadors és el bon estat de conservació dels ossos, tot i que encara estan recoberts de concrecions que no permeten veure'n la superfície en detall. "Estem convençuts que quan els hàgim netejat podrem saber si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o pels carnívors de la zona, com ara les hienes, els ossos de les cavernes o els llops", ha afegit la investigadora Ruth Blasco. El rinoceront va començar a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del període Darrer Màxim Glacial. "En estrats més moderns ja teníem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals", ha explicat Florent Rivals, professor d’Investigació ICREA a l’IPHES. "Però es tracta del rinoceront llanut ( Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys prou acusats per a provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred", ha afegit. Tant la Cova de les Teixoneres com la Cova del Toll de Moià són conegudes en el món de la paleontologia per haver estat el refugi de moltes espècies. "Els estrats superiors, aquells datats entre els 100.000 i els 35.000 anys d’antiguitat, presenten una associació d’animals en la que espècies molt fredes, com el mamut o el rinoceront llanut, conviuen amb animals de climes temperats, com el cabirol”, ha explicat Florent Rivals. "Durant 200.000 anys, els neandertals van conviure amb canvis climàtics i uns animals completament diferents, però ells es van anar adaptant sense variar la seva tecnologia lítica", ha afegit Rosell. Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d'antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix. Troballes a la Cova del Toll "El fogar està associat a restes d’animals menjats i algunes eines", ha explicat Anna Rufà, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. "Curiosament, la indústria lítica que hem trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, i això vol dir que aquesta espècie va ser capaç d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la prehistòria sense canviar substancialment la seva tecnologia", ha afegit. Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant aquests dies a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hibernació dels ossos de les cavernes. "També aquí hem trobat indústria lítica", ha comentat Ivan Ramírez, investigador de la Universitat de Barcelona. "Fa temps que estem buscant indicis que demostrin clarament que els grups de neandertals de la zona aprofitaven els cadàvers dels ossos morts durant la hibernació. Les peces recuperades enguany serviran per augmentar-los i estarem en condicions de poder debatre sobre la cacera de l’os de les cavernes durant el paleolític mitjà", ha assenyalat. Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres van començar el 22 de juny i acabaran el 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi han participat investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid, l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín, el CONICET, la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal. Nou emplaçament per a les restes Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha anunciat que el consistori posa a disposició de la universitat i els investigadors un espai a l'antiga fàbrica de Cal Comadran, reconvertida recentment en un espai polivalent. Es tractaria dels baixos de l'equipament que, un cop adequats, servirien per emmagatzemar els milers de restes que s'han anat descobrint durant 24 anys d'excavacions als jaciments de les coves del Toll i Teixoneres. Actualment, aquestes restes s'emmagatzemen a la província de Tarragona. A més, Guiteras ha destacat que Cal Comadran també permetria habilitar un lloc perquè els estudiosos i investigadors poguessin desenvolupar les seves tasques de recerca.

Troben dos esquelets de rinoceront sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

Apareixen més sitges al poblat ibèric Turó del Vent de Llinars

Els treballs a Castellruf avancen amb una segona campanya

Neteja de l’entorn de la capella del Castell de Sant Miquel

Nova campanya d’excavacions i de troballes al jaciment del Puig del Castell, a Samalús

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Patrimoni fa retirar la peanya instal·lada sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un grup d'investigadors del Japó visita Granollers per conèixer un mètode pioner de control de plagues promogut pel MCNG

Una vintena de veïns passen la nit a l'ajuntament de Cardedeu per reclamar habitatge per a dues famílies que estan al carrer

L’aufrany consolida la seva presència al Montseny

[ACTUALITZACIÓ] Localitzada sana i estàlvia la nena de 12 anys desapareguda aquest matí a Sant Celoni

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Els Mossos busquen cinc homes vestits de policies per endur-se un individu d'un cotxe a l'AP-7 a Montornès

Mor a 90 anys l'impressor Ramon Busquets, de Granollers

L’Hospital de Granollers supera els 50 assajos clínics en dos anys