‘Joc bonic’ és el disc debut de Purgi, un grup amb base a Sant Esteve de Palautordera que a través del seu primer treball busca dibuixar la caricatura d’un amor impossible, romàntic i visceral, que necessita estratègies, fintes i driblatges per intentar ser una realitat.
L’EP, que es va estrenar divendres a les principals plataformes digitals, és un clam a l’amor innocent i ingenu, que ens porta a explorar i provar coses noves. També busca deixar-nos sorprendre pel que vindrà, com si de cop i volta ho veiéssim tot amb ulls d’infant. Al llarg de les quatre cançons del disc, a més a més, hi ha lloc per a la vergonya –i l’absència de vergonya–, les papallones a l’estómac i els dubtes que sovint ens acompanyen al llarg d’aquest viatge.
Purgi està format pel cantant Pol Purgimon i els músics Robert Maynou i Sergi Espejo –tots ells del Baix Montseny– i ‘Joc bonic’ s’ha gestat lentament sota la supervisió de Joan Colomo, de Sant Celoni, que s’ha encarregat de la producció de les cançons. Per aquesta ocasió, els tres integrants de la banda s’han vestit de calça curta i samarreta tècnica per fer referència al futbol, l’esport per excel·lència de la canalla i a la vegada la referència que tenen a l’hora de créixer. A ‘Joc bonic’, de fet, es burlen de l’imaginari de la masculinitat dominant que sovint es predica des d’aquest esport i busquen donar-li la volta i deixar de banda tots els estereotips per poder viure i gaudir d’un amor –i d’una vida– més divertida i feliç.
El disc és d’un pop-rock encomanadís. Arrenca amb la cançó que li dona títol, “Joc bonic”, que versa sobre una història d’amor durant una nit de festa. Aquest tema, que ja s’havia fet públic la juliol en forma d’avançament del disc, es pot llegir també com a un homenatge musical a les cançons del rock català dels anys 80 i 90, amb guitarres i sintetitzadors. La segueixen al darrere “La fórmula rodona”, el nervi guitarrer d’“Estic bé (en general)” i la cançó pop amb dosis de hip-hop “Totes les distàncies”.
‘Joc bonic’ és un producte de quilòmetre zero, fet entre el Montseny i el Montegre, amb un equip de proximitat. Compta amb la participació de Biel Colomer (Socunbohemio) a la mescla musical. Guillem Caballero n’ha fet els teclats; Helena Travesset, les fotografies; Miki Lloret, el videoclip, i Russell Fernández, l’art gràfic.
{{ comment.text }}