La imatge de la majestat romànica de Santa Maria de Caldes ha estat restaurada en una actuació dirigida pel Centre de Recuperació de Béns Mobles de Catalunya vinculat al Departament de Cultura de la Generalitat.
L’actuació ha permès recuperar el “magnífic i delicat” treball escultòric del cap de la peça, l’únic que es conserva de l’original que va ser cremada l’any 1936 durant la Guerra Civil. El cap va ser la única part que es va salvar de les flames.
L’estat de conservació del suport del cap era dolent per l’afectació a la fusta d’insectes xilòfags que havien provocat pèrdues importants de material ligni, sobretot al revers, informa el Departament de Cultura. En les parts de construcció recent, també s’observaven algunes pèrdues de caràcter lleu. S’atribueixen, però, a cops, rascades o incisions provocades provocades per causes antròpiques i/o manipulacions poc acurades. La peça tampoc conservava la policromia original.
L’actuació
Primer de tot, es va fer la desinsectació del suport. Després, es va documentar fotogràficament el conjunt. L’estudi al taller es va iniciar pel cap “per tal d’establir si ha patit modificacions i poder determinar els diversos nivells pictòrics que en l’actualitat conserva la part romànica de la majestat”.
Es va fer una extracció d’una tira de tela localitzada en la meitat esquerra del cap, just darrere de l’orella. “Ha deixat al descobert un tall de dimensions considerables, tant per la seva llargada com per la profunditat”, expliquen fons de Cultura.
“L’origen d’aquesta obertura és desconegut, per bé que tot sembla indicar que podria tractar-se d’una modificació feta a l’obra, per transformar-la amb l’objectiu de fer-li perdre la frontalitat i actualitzar-la als corrents estètics del moment”, afegeixen.
L’eliminació del teixit també ha permès localitzar al coll restes d’una policromia anterior i “un tram de cabell sense els estrats que amb el pas dels anys se li han afegit”. Això “ha determinat la proposta de recuperar el treball de talla, amb la retirada del gruix de brutícia, repintades i resina que recobrien la fusta, estrats que minimitzaven els volums de l’esplèndid i acurat treball escultòric, tant del cabell, com sobretot de la barba.
L’actuació s’ha finançat amb fons del Bisbat de Terrassa, de la mateixa parròquia, de l’Ajuntament i de la Generalitat.
{{ comment.text }}