Santi Trullenque, de l’Ametlla, ha treballat en documentals, curts i espots publicitaris, però mai fins ara havia dirigit un llargmetratge de ficció. La seva opera prima –com diuen els cinèfils– és El fred que crema, un drama familiar ambientat en l’Andorra dels anys de la Segona Guerra Mundial.
Es va estrenar fa uns dies en el marc del BCN Film Festival, però no arribarà a sales comercials fins a la propera tardor. El film ja ha colpit un bon grapat de públic que l’ha pogut veure aquests dies als cines Verdi de Barcelona. “És una pel·lícula que fa estar molt callat. És dura i no fa concessions”, admet Trullenque.
El fil narratiu d’El fred que crema passa per l’arribada a Andorra d’una família jueva que fuig de l’horror nazi. La Sara (Greta Fernández) i l’Antoni (Roger Casamajor) els acullen a casa mentre ella espera el seu primer fill. “Això fa explotar unes tensions familiars que s’acumulen.
El punt de partida són els jueus que passaven d’una banda a l’altra dels Pirineus, fugint dels alemanys.” La pel·lícula parteix del món dels passadors i també es fixa en la presència de nazis a Andorra durant la Segona Guerra Mundial.
Trullenque insisteix igualment que “no és una pel·lícula de guerra”. El conflicte bèl·lic és més aviat l’excusa per tractar un drama familiar amb totes les majúscules. “Per mi, l’interessant d’aquesta història és la naturalesa del mal. La pel·lícula explica que el mal se’l pot combatre, però no sempre se’l pot guanyar.”
El de l’Ametlla cita el cinema soviètic i el western entre algunes de les principals referències a l’hora de fer el film. “Sobretot, la referència en el western es pot veure en el tractament d’interiors i de paisatges, encara que és subtil.”
La pel·lícula es va rodar a Andorra, primer interrompuda per la pandèmia, i després es va reprendre amb el retorn a una certa normalitat. “Vam començar a rodar-la el 9 de març del 2020. Pocs dies després vam marxar. Ho vam deixar tot allà. Pensàvem que tornaríem en 15 dies, però van passar sis mesos fins que no vam tornar a gravar.”
En aquest espai de temps, la pel·lícula va estar a punt de desfer-se. Van haver de buscar nous inversors i fins i tot renovar el repartiment, començant per l’actiu protagonista. “Va començar l’Aida Folch, però havia de gravar una sèrie i vam haver de fer un càsting per triar una nova protagonista.” D’allà en va sortir Greta Fernández. “Té una cosa intuïtiva, molt animal. Crec que ha crescut amb aquesta pel·lícula”, admet Trullenque sobre l’actriu.
Santi Trullenque va tenir la possibilitat de fer el seu primer film llarg fa uns 15 anys. “No he volgut donar mai prioritat a fer un llarg”, admet el cineasta. La pel·lícula està basada en l’obra de teatre Fred, d’Agustí Franch –que també és el guionista del film– i és una producció de Films de l’Orient, Red Nose, Arlong Productions.
{{ comment.text }}