Selin Bostanci: “Cal mirar els peus, si només mires lluny, pots entrebancar-te”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSSelin Bostanci, de 26 anys, treballava en publicitat fins que un dia va decidir fer un gir de 180 graus i estudiar herbes medicinals. A Sant Antoni, on viu amb el seu home, fa de monitora d’infants a granges escola. Vostè vivia en una gran ciutat com Istanbul.Sí. Treballava al món de la publicitat. Tot plegat anava massa ràpid, amb molts nervis. I un dia em vaig adonar que no volia continuar amb aquell ritme. Vaig deixar la feina i vaig començar a viatjar per Turquia, com a motxillera... Així va ser com vaig descobrir que volia viure amb calma, en un poble. I vaig anar a viure a Çanakkale i vaig començar a estudiar plantes medicinals dos anys. D’on va sortir aquesta vocació?Estava endollada tot el dia a l’ordinador, del matí a la nit, sense parar. Servia per a altra gent, fent coses que no m’omplien. I aquesta és la clau: notava que perdia la meva energia i no sabia ben bé per què servia això. Feia anuncis per a marques molt grans que tampoc és que necessitessin vendre més... Un dia que es va anunciar que hi hauria un tall d’electricitat de dos dies a Istanbul, recordo la por que tenia tothom a la feina, la sensació que arribava la fi del món a la feina. Tothom estava molt espantat. Llavors vaig entendre que tot plegat era com una mentida: només era un tall d’electricitat! On era la veritat? I em va semblar que havia de ser al costat de la Terra. I la raó de venir a Catalunya?Vaig conèixer el meu home, en Marc, que és català de Sant Antoni, a un poble a prop de Çanakkale, a Yalova, on es feia un festival sufí. Ell és mestre i músic, no professional, i va començar a aprendre a tocar el rabab, un instrument turc de la família dels violins, i el ney, una flauta turca. Jo estava estudiant per aprendre espanyol, perquè la meva idea era viatjar a Sud-amèrica... i com que buscava algú per parlar castellà... I la decisió d’establir-se a Sant Antoni?Quan vaig acabar l’escola de Medicina, tenia clar que no volia viure a Istanbul. Una molt bona amiga, també d’en Marc, em va recomanar de posar-me en contacte amb en Josep Pàmies, de Balaguer. I cap allà a fer les meves pràctiques durant uns tres mesos. Vam experimentar la vida junts i vam decidir casar-nos. Va ser l’abril de l’any passat. I com ha anat l’adaptació a Sant Antoni Vilamajor? Li ha sorprès res?M’agrada molt, Sant Antoni. Soc de ciutat, però ja estava vivint en un poble a Turquia. I el cas és que tampoc no voldria viure aïllada dalt d’una muntanya solitària. Sant Antoni té un equilibri molt interessant entre ciutat i poble. Em sento segura i en calma, com en un poble. Però si necessito algun cop ciutat, Barcelona és molt a prop, a mitja hora de tren. Sant Antoni és com el meu abric. Istanbul és massa gran. Per sortir de debò de la ciutat calen quatre hores de cotxe! Imagina’t! A més, m’agrada moltíssim el Montseny, la natura... Tot el Vallès Oriental i, sobretot, la zona dels Vilamajor, Cardedeu, els Palautordera, hi ha molta gent que vol viure d’acord amb la natura, en contacte amb la Terra. A què es dedica ara?Treballo amb nens i estic molt contenta. A la feina puc barrejar natura i infants en dos centres del Baix Montseny. Són nens de ciutat, com era jo, que venen a granges i toquen animals i passegem pel bosc. Estic molt contenta. Són gent pura. Sento que no perdo energia. Per a vostè és molt important la gestió de l’energia, oi?Sí, molt. I com s’imagina d’aquí a un temps?La veritat és que no faig gaire plans a llarg termini. No soc gaire de mirar 10 anys endavant, per exemple. Abans de venir aquí, em deia sovint: “Cal mirar els peus, si només mires lluny, pots entrebancar-te amb qualsevol cosa.” S’ha de mirar pas a pas. No és fàcil canviar la vida. Selin Bostanci, vilamajorenca d'Istanbul (Turquia) / Griselda Escrigas

Selin Bostanci: “Cal mirar els peus, si només mires lluny, pots entrebancar-te”

Un estudi avala la proposta de DOP de l’oli de Vera vallesà

Nena Daconte, Dorian i Ginestà actuaran al Mollet Music Week

Bellavista obre el calendari de festes majors a les Franqueses

Kre-art substituirà el mercat d’artesania Firart de Granollers a partir del setembre

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Dos regidors de Vilanova marxen del govern i presenten una moció de censura conjunta amb l’oposició

Els Mossos investiguen la causa de les ferides greus d'un home atès en un carrer de la Garriga

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Ferit greu un operari en caure dins d'una rasa de tres metres de fondària en una obra a la Garriga

Crema una pila de ferralla a l’empresa Ferimet de Granollers

La nova residència DomusVi Vallès Nord, una llar amb un model d’atenció humà i personalitzat

Les obres de la piscina de Sant Celoni encaren la recta final abans de l’estrena, al juliol

Jésica Pérez: “Les ocupacions a les urbanitzacions s’han reduït de 40 a 8”

Aina Machuca: "Dinava el mateix abans de cada gala d''Eufòria"

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001