ALBERT BENZEKRY Historiador i regidor de Cultura
“Exemplifica el periodista fet en entreguerres”
“Xammar exemplifica com pocs el periodista fet en el període d’entreguerres i que donarà lloc a la generació intel·lectual més important de la Catalunya del segle passat, la que neix als anys 20, coincidint amb l’eclosió o consolidació de les millors capçaleres –Mirador, La Veu, La Publicitat…–, s’aferma als 30 i s’exilia –en part– als 40. Va ser respectat i molt admirat pels seus coetanis (Pla, Sagarra, Pujols, Rovira i Virgili, Hurtado…) i temut pels seus adversaris, que ho són alhora del catalanisme d’inspiració liberal i d’estirp europeista. És un republicà d’Acció Catalana, i també aquest compromís amb Catalunya és indestriable i força motriu dels seus darrers articles, alguns veritablement antològics. Les seves memòries, de prosa àgil i tallant, són un pilar fonamental dins el gènere i mai li estarem prou agraïts a Josep Badia per la seva tossuderia per tal que Xammar li dictés uns records només a l’abast de qui ha tingut una vida i memòria prodigioses.”
VICENÇ RELATS Periodista, director de ‘Vallesos’
“Continua sent un personatge massa desconegut”
“Com a periodista de vocació internacional que va ser des de ben jove, Eugeni Xammar va ser un testimoni privilegiat dels grans esdeveniments del segle XX i tot un ambaixador de Catalunya al món. L’Ametlla va ser la seva casa pairal i el triangle format entre Ginebra –on va fixar residència–, l’Ametlla i Granollers, l’escenari dels seus darrers quinze anys de vida. És a la Fonda Europa on es trobava cada Nadal amb el seu amic Josep Pla, que també hi feia llargues estades. Xammar continua sent, però, un personatge massa desconegut i seria essencial què l’Any Xammar ens permetés descobrir-lo millor i reivindicar-lo. Ara que Catalunya necessita més que mai explicar-se al món, Xammar és tot un referent. Al proper número de la revista-llibre Vallesos dedicarem unes pàgines especials a presentar la seva figura en els aspectes més generals i també en els seus vincles més vallesans.”
ANNA BALLBONA Periodista
Sense romaços
“D’ençà que el vaig descobrir, Xammar em va impressionar pels seus articles de prosa electritzant i precisa. La seva figura reuneix el millor i el pitjor d’aquest país: el millor, perquè és d’aquestes personalitats úniques i insubornables, un políglota superdotat de vasta cultura i mirada enllà que va pel món exhibint una catalanitat d’allò més natural, sense romanços; i el pitjor precisament per la desmemòria, la desídia i el caràcter desagraït d’aquest país que fins avui l’ha recordat i reconegut ben poc. Si no, com s’explica que a la Facultat de Periodisme ningú me’n parlés?”
DAVID BASSA President del Grup de Periodistes Ramon Barnils
Xammar, la consciència
“Reconec obertament que quan vaig llicenciar-me en Periodisme, ho vaig fer sense tenir ni idea de qui era Eugeni Xammar. La desmemòria imposada pel franquisme i l’amnèsia pactada pel que coneixem com a transició havien fet molts estralls. Per sort, ens estem començant a rescabalar, tot i que no és fàcil. Personalment, he d’agrair a Quim Torra l’edició de l’excel·lent llibre Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar. Un treball imprescindible, per les lliçons de periodisme i, també, de patriotisme. Perquè en Xammar és un dels grans exemples que demostra que el periodisme crític, independent i rigorós –com el que defensem el Grup Barnils– no només no està renyit amb el patriotisme, sinó tot el contrari. Perquè com tot en la vida, un periodisme sense pàtria és un periodisme sense ànima. I si no tens ànima, facis el que facis i facis com ho facis, no transmetràs res, no arribaràs a ningú”.
LOURDES TANYÀ Exsecretària de Xammar
“No he conegut mai una persona tan especial”
Tanyà defineix Xammar, del qual va ser la seva secretària al principi d’escriure les seves memòries, com una persona “molt especial, intel·ligent, irònic amb molta classe i molt proper”. “El vaig conèixer amb 18 anys, i ara en tinc 60. En tot aquest temps no he conegut cap persona com ell”. “No entenc com una persona com ell, que havia voltat tant i s’havia fet a si mateix, no se’n parlava”. Tanyà recorda que ella escrivia el que ell li dictava sense mirar mai cap paper. Però a més d’escriure a màquina, també mantenien converses sobre els gustos dels joves, a mitja tarda berenàvem i un cop al mes també el portava al barber del poble amb el seu Mini. “A més, escrivíem a la seva dona, que no apareixia mai per l’Ametlla”. Lourdes Tanyà, que va arribar a Can Feliu gràcies a Josep Badia, hi va estar un any. Després va començar a estudiar alemany i encara anava alguna vegada a casa seva a fer els deures”.
CARMINA MONCAU Professora de català
“Era molt irònic i sorneguer”
Quan Moncau va estar amb Xammar escrivint les memòries va ser al final de la seva vida, quan ja estava molt malalt per un herpes zòster. “Recordo que era molt irònic i sorneguer. Ell no se n’estava mai de dir les coses i de fer broma, tot i que ja no estava bé de salut. Era molt diferent de tota la gent que veia pel poble. Era molt alt, amb els cabells blancs, molt elegant i molt anglès”. Moncau recorda que treballaven a la seva habitació. “Ell s’asseia en un balancí i anava dictant. Algun dia deia que no treballaríem pel problema de l’herpes. Però continuava tan lúcid com sempre. Dictava sense mirar mai res”. En Badia sempre ens deia que era un gran periodista. “Amb la dona fora, se sentia molt sol, tot i que va estar sempre acompanyat i cuidat per la Lola de Can València”.
