L’objectiu és fer evident el vincle existent entre els escriptors catalans i les biblioteques públiques del país.
El projecte demana a les biblioteques que reconeguin de manera preferent un d’aquests escriptors o escriptores de trajectòria literària contrastada i amb els quals mantenen una relació de proximitat i, al seu torn, que els escriptors triïn també una biblioteca predilecta o de capçalera.
En el cas de Bigues i Riells, la Biblioteca ha estat escollida com a predilecta per l’escriptor, traductor, poeta, assessor, guionista i crític literari Pau-Joan Hernàndez, nascut a Barcelona i establert a Bigues. L’autor és un usuari habitual de l’equipament i també participa en la majoria d’activitats culturals que es fan al municipi.
La biblioteca ha ampliat l’entrada d’Hernàndez a la Viquipèdia, i ha elaborat una guia de lectura sobre la seva obra i ha fet una exposició en un lloc visible del centre.
En el text que ha escrit l’autor recorda “la història atzarosa” de la biblioteca, que va estar refugiada durant anys en una sala de l’escola del Turó, i que després va haver de marxar per necessitats del centre, i es va convertir “en un precari punt de lectura condemnat a la provisionalitat”. “L’Anna va ser durant aquells anys l’heroica guarnició d’una sola persona disposada a defensar-la a ultrança”.
En l’actualitat, però, Hernàndez assenyala que la biblioteca és on ha de ser, a la plaça del poble. “I hi és, viva i activa, amb lectures i conferències, presentacions i espectacles de titelles que expliquen les llegendes locals. I el que és més important, sempre plena d’usuaris, des dels menuts que gategen per la sala infantil i els adolescents que posen a prova la paciència de les bibliotecàries al pis de dalt, fins als adults que cerquem un racó tranquil per llegir una estona, consultar obres de referència o per escriure”.
LA BIBLIOTECA DE CARDEDEU I ELOI VILA
La biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu, per la seva banda, ha escollit l’escriptor Eloi Vila, de Sant Esteve de Palautordera, com a autor de capçalera. “És un autor amb el qual tenim relació, i ja havia participat a la biblioteca en una activitat sobre el gènere epistolar”, explica la directora de la biblioteca, Carme Homs. Vila és autor, entre d’altres, del llibre Cartes des del front.
El 3 d’octubre passat, l’autor de Sant Esteve de Palautordera va fer una xerrada a la biblioteca sobre novel·la negra, que va vincular a un altre llibre seu, la novel·la Una paraula de més.
MURIEL VILLANUEVA, A MARTORELLES
Per la seva banda, la biblioteca Montserrat Roig de Martorelles ha establert un vincle amb l’escriptora Muriel Villanueva, nascuda al País Valencià però resident a Barcelona. “Tot i que no és de Martorelles, és una autora vinculada a la biblioteca i al municipi per la seva col·laboració amb el Premi Montserrat Roig, convocat per l’Associació de Dones”, ha explicat el director de la biblioteca, Marcel Comas. Villanueva, que és professora del taller d’escriptura a l’Ateneu de Barcelona, també havia fet a la biblioteca una xerrada sobre tècniques narratives, i va ser una de les convidades en una de les tertúlies de la biblioteca al voltant de la seva novel·la, La gatera.
BLANCA BUSQUESTS A LLIÇÀ DE VALL
En el cas de la de Lliçà de Vall s’ha vinculat l’escriptora Blanca Busquets, una de les escriptores més rellevants del moment i visitant assídua a la biblioteca. Dimecres de la setmana passada al vespre, l’autora hi va presentar la seva darrera novel·la, Paraules a mitges, la setena que publica. L’obra parla dels secrets que amaguen els membres d’una mateixa família, i que van explicant el dia de la mort del pare.
En el mateix acte també es va inaugurar un petit espai dins la biblioteca dedicat a la seva obra, i explicarà als assistents la vinculació entre l’autora i la biblioteca. Des de l’equipament es promourà la seva obra i organitzaran activitats relacionades amb l’autora. Busquets, per la seva banda, es va comprometre a parlar de la biblioteca i a ser present en la seva vida diària. També ha escrit un text especial en què explica la seva relació, i els dos principals motius perquè li té el cor robat. Una d’aquestes raons és perquè té una dedicació especial pels nens, “es preocupen per fer arribar els llibres i les històries que contenen a totes les franges d’edat, posant-hi cura especial perquè el llenguatge dels nens de tres anys no sigui el dels nens de sis, i el llenguatge dels de dotze no sigui el dels de setze”. Per això destaca el paper de les bibliotecàries Pilar Collado i Julieta Sunyol.
