Una artista recupera el local d’un antic colmado de Palautordera tancat des de fa 20 anys

Mercè Soler, una artista del poble especialitzada en enquadernació, ha posat el seu taller a l’antiga botiga de queviures

En la memòria dels veïns, el Colmado de Dalt de Palautordera –al carrer Major, cantonada amb Sant Antoni Maria Claret– va quedar congelat en el temps fa més de 20 anys. Després de dues dècades treballant-hi, els encarregats de la botiga van decidir traslladar-se a un local més gran a l’altra banda del carrer. L’antic colmado, on diuen que hi havia anat a comprar tot el poble, quedaria tancat i barrat per dues dècades més, fins a tornar obrir per Nadal d’aquest any passat.

On s’hi venien queviures, ara hi ha llibres i hi fa olor de paper i de fusta. Mercè Soler, una artista del poble especialitzada en enquadernació, hi ha posat el seu taller. Per al local, ha volgut mantenir el nom de Colmado com a homenatge.

“Des que vaig obrir que ha sigut un no parar de venir gent sempre. Si més no, ha picat la curiositat dels veïns que hi havien vingut a comprar, però també de gent que ha vist un nou espai obert al carrer Major”, reconeix Mercè Soler. Malgrat les reformes, l’artista hi ha mantingut les prestatgeries verdes que n’eren tan característiques. I en un compartiment, hi té apilades llaunes de conserva, pots de cacau i altres aliments. “És una picada d’ullet al colmado”, somriu.

També riuen Consol Molins –que va entomar el negoci el 1981– i la seva neta, Agnès Casals, que compagina la feina d’actriu mentre ajuda els seus pares al supermercat que tenen al davant. “Jo havia vingut a comprar ametlles aquí, quan ho portava una senyora i n’hi deien Ca la Paquita. Un dia la Paquita em va dir: ‘Tu que ets eixerida, per què no agafes la botiga, que jo vull plegar?’ Jo havia tingut botiga de jove amb la meva mare, que se’n cuidava. Era un colmado i era a Sant Esteve”, explica Consol Molins.

Després va deixar estar la botiga de Sant Esteve, fins que una altra vegada el colmado va anar a picar la porta. Va fer cas a l’antiga botiguera, la Paquita, i hi van entrar a treballar ella i el seu fill, Eduard Casals, que aleshores tenia 17 anys. Van modernitzar el local i van posar una vitrina allà on abans hi havia sacs de menjar a granel i també per al bestiar. “Hi venia a comprar molta gent de pagès”, recorda.

Ca la Paquita va passar a ser Ca la Consol o el Colmado de Dalt. O el Colmado, a seques. “Vam començar venent quatre coses i després ens vam animar a vendre botifarres d’elaboració pròpia.” Més tard, Molins es va jubilar i a principis dels 2000 el seu fill, Eduard Casals, i Joana Visús van agafar el colmado. S’hi van estar un any, fins que van veure que es llogava un local al davant i hi van obrir un supermercat. “Aleshores començava a haver-hi súpers. El colmado es desfasava i t’havies d’especialitzar si no volies morir”, explica Eduard Casals.

Una filla, Agnès Casals, era petita quan encara tenien el colmado. Se’n recorda molt: d’on estaven distribuïts els productes o del portal que connectava amb la rebotiga. “Hi havia passat molts anys de la meva vida: hi dinava, sopava, hi passava les tardes…”, explica Agnès Casals. Fins i tot, hi havia fet contes per passar l’estona, que ara la connecten amb la feina que fa Mercè Soler al mateix lloc.

El llibre com element artístic

Els seus antics responsables recorden que el colmado els permetia un tracte molt proper amb els clients. A la proximitat i la manera de fer artesanal també s’hi vincula, d’alguna manera, Mercè Soler, que ara ocupa les quatre parets del local.

El Colmado és el taller on elabora la seva obra, que normalment gira al voltant del llibre: siguin llibres d’artista, peces úniques o per encàrrec. Troba mil maneres diferents d’enquadernar i pensa en els feixos de paper i les tapes més enllà de contenidors de paraules. “Vaig estar 10 anys vivint a Berlín i allà em vaig apuntar a un centre cívic a aprendre enquadernació. Em va encantar i em va obrir un món.”

Al seu taller, hi té des d’un llibre hermètic, amb un llom a cada banda –“Si el vols obrir, l’has de sacrificar”–, un altre que ha estat foradat amb les bales d’un caçador i també un que conté les seves dades de Facebook. Vol que el local sigui viu i a partir d’aquest febrer hi començarà a fer un taller d’enquadernació.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 360 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't