Segons l’arqueòleg responsable de l’excavació i veí de l’Ametlla, Marc Guàrdia, es podria tractar “d’un dels jaciments ibers amb una de les estructures fortificades més importants de Catalunya”. De moment, la Generalitat, que ja té coneixement de les troballes, ha recomanat als responsables de la campanya engegar els tràmits per declarar l’indret Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
El jaciment, de 2,5 hectàrees, està situat en una propietat privada sobre Can Flequer i Can Pujades. A hores d’ara, només se n’ha excavat una petita part, però ja ha permès començar a definir el perímetre de la muralla i l’existència de vuit torres de vigilància. “I encara queda delimitar la muralla oest, de la qual encara no es coneixen les característiques…”, diu Guàrdia. “No és normal trobar, en els jaciments ibers dels voltants, aquesta quantitat de torres de vigilància. Creiem que hem trobat un poblat molt important, perquè estava molt ben protegit”.
Guàrdia, arqueòleg i historiador especialitzat en cultura ibera, va trobar el jaciment de Puig del Castell el 2010. Estava buscant un indret a la comarca amb potencial per excavar-lo i poder “engegar un projecte de recerca”, i tenia sospites que la zona de Puig del Castell podia ser rica arquelògicament parlant. Als anys 50, explica, ja s’havia dit que hi havien aparegut ceràmica i pedres indicatives d’un jaciment iber. L’estratègica situació del turó (amb bona visibilitat sobre els camps dels voltants, la plana vallesana i el mar) també era indicativa que podia haver estat un indret clau. Després de la primera inspecció, Guàrdia va veure de seguida que es tractava d’un jaciment iber amb “molta potencialitat”, i va iniciar la primera campanya d’excavació el juliol passat, que ha continuat aquest estiu amb la participació d’estudiants i altres voluntaris interessats en l’àmbit, i amb el suport dels veïns de Cànoves i Samalús.
DATACIONS ENTRE EL SEGLE IV AC I L’I AC
Gràcies a les prospeccions fetes i els fragments de les ceràmiques trobades (algunes procedents de Grècia) s’ha pogut concloure que “com a mínim, el poblat es va construir el segle IV aC, tot i que s’ha pogut evidenciar una ocupació anterior, i hi va haver activitat fins a l’I aC”.
L’objectiu de Guàrdia és aconseguir el màxim d’ajudes de les institucions per poder accelerar les excavacions. “Excavar set setmanes en dos anys és com fer-li pessigolles a aquest jaciment”, diu Guàrdia. “Això serà una campanada”, apunta. De moment, l’arqueòleg, que pertany a l’associació de recerca Clot, ha comptat amb ajudes de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament. Guàrdia creu, però, que si s’aconsegueix el títol de BCIN serà molt més fàcil poder optar a subvencions públiques.
{{ comment.text }}