Vilaró, corresponsal de Josep Pla a Montornès

Les 24 cartes que va escriure Josep Pla a Martí Vilaró entre 1947 i 1950 presentaven una derivada, més enllà dels aspectes vinculats al món de l’estraperlo, la literatura i les anècdotes: Pla estava interessat a rebre missives de Vilaró amb continguts sobre el món de la ruralia catalana, en especial el món dels pagesos. No hi ha dubte: Pla incentiva el forner de Montornès del Vallès amb paraules meloses, agradables, perquè el proveeixi de continguts. Com dèiem en l’anterior treball publicat: Vilaró farà funcions semblants a les de corresponsal de Pla, amb dos objectius clars: per una banda, satisfer l’interès de Pla perquè vol disposar d’informacions sobre els pagesos; per altra, apropar-se el més possible a l’escriptor empordanès, del qual n’és un admirador fidel i sense reserves. Els objectius són complementaris i, durant uns anys, es retroalimentaran: el volum de cartes els primers anys –abans de la publicació d’un treball a Destino (1948) que donarà títol al llibre Lo infinitamente pequeño (1954) i de forma prèvia a El pagès i el seu món– presenta més freqüència i, a partir de 1949, disminueix. Després, un llarg silenci per part de Pla. Només consten les missives, cada vegada més breus i espaiades, que envia Vilaró.
L’anàlisi de la correspondència entre Vilaró i Pla (200 cartes) arrencava d’una hipòtesi: Pla va utilitzar continguts de les cartes de Vilaró per incloure’ls en el conjunt de la seva obra sobre els pagesos. La resposta, un cop analitzades les cartes i les obres de Pla que parlen de pagesos i de Montornès del Vallès, és clara: Pla va utilitzar alguns (pocs i reconvertits) continguts per a la seva obra El pagès i el seu món, però també els va utilitzar (de manera clara però adaptada) per a un treball extens a la revista Destino (núm. 550, 21-02-1948, pàgs. 3, 4, 5 i 20) ple d’informacions de Vilaró sobre el món rural català trameses per carta a Pla. Més tard, el treball publicat a Destino donarà títol al llibre Lo infinitamente pequeño (Ancora y Delfín, 1954) sense canviar res del text inicial. En altres referències de l’O.C. sobre Montornès del Vallès i els seus personatges (Joaquim Mir, etc.), no consta cap mena de contingut que hagi estat descrit per Martí Vilaró a la seva correspondència amb l’escriptor: les seves fonts són anteriors i, en molts casos, producte del treball bibliogràfic, del qual Pla n’era un expert practicant.