Winston Vargas: “El primer cop que vaig veure arbres sense fulla, pensava que eren morts”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Winston Vargas, de 38 anys, parla set idiomes i va fer dues carreres: Dret Civil i Turisme. Va conèixer la seva dona, de Sant Fost, de vacances al seu país. De pare haitià i mare dominicana, troba a faltar el Carib. La seva dona és de Sant Fost, oi? Sí, la vaig conèixer quan ella va venir de vacances a Puerto Plata, on vaig néixer. En aquella època, a la República Dominicana, jo em dedicava al negoci turístic i tenia un restaurant. Ens vam conèixer, ens vam agradar i vam decidir casar-nos. Pensava que instal·lant-nos aquí a Catalunya podria continuar fent més o menys la mateixa feina que feia. Però vaig adonar-me de seguida que els impostos eren massa alts com per obrir un restaurant i tampoc no vaig trobar feina del meu ram del turisme. I vaig començar a treballar de comercial per a empreses d’energia. Ara ja fa 10 anys que soc aquí. I content? Està clar que aquí hi ha molta més seguretat que a Santo Domingo, però el nivell de vida també és molt i molt més car que allà. Estic content a la feina, però la llàstima és que no hagi trobat encara alguna cosa relacionada amb el turisme. Quina mena de cuina feia al seu restaurant? Treballàvem sobretot amb la barbacoa, la barbecue, com l’anomenem els dominicans. I bàsicament fèiem pollastre i peixos. Però la cuina tradicional dominicana està feta amb molts i molts ingredients. Per exemple, l’arròs amb guandules, que és un tipus de llegum, o el moro de habichuelas, que és un plat cuinat també amb arròs i amb mongetes vermelles. I també es fa molt el pollastre fregit, la iuca fregida, el plàtan macho fregit... que no es pot confondre amb els plàtans d’aquí, que són dolços i no serveixen per a la paella. Han de ser plàtans machos. Dels plàtans de Canàries, nosaltres en diem bananes. I tota mena d’amanides amb pastanagues, amb tomàquets, amb cebes... I molta fruita, també. La República Dominicana i Haití comparteixen una mateixa illa, la Hispaniola... Però no tenen res a veure. Els haitians parlen francès i els dominicans parlen espanyol. I històricament també hi ha hagut ocupacions, guerres i massacres entre els dos països. I ara mateix, el nivell de vida a la República Dominicana és bastant superior al d’Haití. Hi ha una relació difícil entre algú que és pobre i algú altre que és una mica més ric. Som a la mateixa illa, però estem molt allunyats. Troba a faltar el Carib? Trobo a faltar el meu restaurant i aquella vida que feia allà. A mi m’agrada tractar amb molta gent, conèixer molta gent diferent cada dia i la meva professió al voltant del turisme m’ho permetia. I també trobo a faltar molt el clima. Aquí soc feliç a la primavera i a l’estiu. Però a la tardor i a l’hivern... Uf! A la República Dominicana potser plou una mica uns quants dies, però gairebé sempre fa sol. Però pateixen els huracans. Sí, això és veritat. Però els huracans passen. Duren el que duren. No s’hi estan per sempre. Què és el que més el va sorprendre quan va arribar a la comarca? El fred. Quan passejava pel carrer i veia tots aquells arbres que havien perdut la fulla, pensava: “Estan secs!” I la meva dona em deia: “Que no, que no estan pas secs...” [Riu de tot cor] Al meu país, un arbre sense fulles vol dir un arbre mort; no hi ha arbres que perdin la fulla a la tardor o a l’hivern. Però al cap de tres o quatre mesos, ja vaig comprovar que els arbres tornaven a esclatar de flors i fulles. En aquest 10 anys, heu tornat cap vegada a la República Dominicana? Quatre cops. I ja m’agradaria passar sis mesos aquí i sis mesos allà, però, és clar, això és impossible econòmicament. Us imagineu vivint a Sant Fost per sempre? De moment, sí. Qui ho sap més endavant? [caption id="attachment_118856" align="alignnone" width="401"] Winston Vargas, santfostenc / Toni Torrillas[/caption]

Winston Vargas: “El primer cop que vaig veure arbres sense fulla, pensava que eren morts”

Caldes inicia les obres per convertir l’antic balneari de Can Rius en un equipament

El Festival Circ Cric tanca la 15a edició amb més de 15.000 assistents

Juan Pedro Barroso: “La lentitud em treu de polleguera”

El Corpus de la Garriga sumarà una catifa municipal oberta a la ciutadania

LA PREGUNTA

Com creu que evolucionarà la crisi política a Espanya?

Quatre denúncies en un operatiu policial en un bar del passeig de la Muntanya, a Granollers

Mossos i Policia Local de Granollers aturen 63 persones en un control de patinets elèctrics

Crema l’interior del magatzem d’un restaurant xinès a Caldes

Detingut un home per l'incendi a l'escola Congost de Canovelles, que s'atribueix a una revenja

El Tour que sortirà de Granollers passarà per Lliçà d'Amunt, Caldes i Sant Feliu camí de França

La plantilla d’Intermas intensifica les mobilitzacions

El detingut pels dos incendis a l'escola Congost, de Canovelles, no podrà acostar-s'hi a menys de 300 metres

La nova piscina d'estiu de Sant Celoni estarà llesta el 2026

Vuit piscines de la comarca avancen 15 dies la temporada

Xavier Castillejo, del PSC, nou alcalde de Lliçà de Vall