Han passat 20 anys des que va desaparèixer l’antic club de futbol de Vallromanes per unes desavinences amb l’Ajuntament. Des de llavors, l’antic camp de futbol –al costat de la piscina municipal– s’ha convertit en un solar on s’hi practica petanca i tir amb arc. Res de futbol.
Després de diversos intents fallits de tornar a fer un club al municipi –fallits per falta de massa social–, l’Associació Esportiva Ramassà ha muntat el Vallromanes Futsal: un projecte de nova creació, amb 16 jugadors sènior i 2 entrenadors, que practiquen dues vegades cada setmana amb l’objectiu de començar a disputar competicions federades el curs vinent.
La creació de l’equip –que és una secció del Ramassà, amb seu social a les Franqueses– ha estat per un conjunt de casualitats. “Vam obrir una oficina a Vallromanes, que és on tenim un magatzem i fem reunions de la junta directiva”, explica David Ricart, exalcalde de Vallromanes i vocal del Ramassà.
El club ja tenia intenció de penetrar a Vallromanes des de fa anys, amb l’objectiu d’instal·lar-hi un camp de gespa i poder-hi jugar de manera permanent. De moment, aquesta situació està congelada. El futbol sala, això sí, està ben viu. La iniciativa de formar un equip es va alinear amb el desig d’uns joves del poble –d’uns 20 anys– que volien formar el propi conjunt de futbol sala. Les dues parts es van posar d’acord i l’equip va començar a jugar. “Als primers entrenaments, al febrer, n’eren 8 o 10 i ara ja són 16”, explica Ricart.
L’equip entrena a la pista coberta municipal de Vallromanes, a l’espera que l’Ajuntament els doni el vistiplau per competir-hi la temporada vinent en partits oficials a la divisió més baixa del futbol sala de la Federació Catalana de Futbol. Per poder tenir entrenadors, el Ramassà ha hagut d’estirar cap a una altra banda. “Hem fet una col·laboració amb el Futbol Sala Montornès i tenim dos entrenadors seus que venen aquí amb nosaltres. Ens ha costat trobar, perquè n’hi ha pocs de futbol sala”, admet David Ricart.
Des que va desaparèixer el futbol de Vallromanes, el 2004, el municipi ha destacat, sobretot, en esports individuals: el golf, l’equitació, el tennis, el pàdel, el running o els escacs. “Històricament, Vallromanes no ha propiciat que hi hagi esports d’equip. Segurament passa perquè és un poble petit: molta gent només hi ve a dormir i per muntar clubs necessites massa crítica. Ara el poble està creixent i això crea més necessitats.” Molts veïns de Vallromanes que han volgut jugar a futbol es desplacen habitualment als clubs de Vilanova, Montornès o Alella.
Per al president del Ramassà, Jordi Grivé, el Vallromanes Futsal també suposa una oportunitat per al club: per expandir la seva petjada a la comarca i també per crear un teixit social al voltant del futbol, que fins ara no existia a Vallromanes. La secció de futbol sala és el tercer equip que crea l’entitat vallesana, després del primer equip de futbol –amb seu a les Franqueses– i el de dones refugiades, que entrena a Barcelona.
