Txell Mas: “Encara no em crec haver guanyat l’or al Mundial”

La nedadora artística del CN Les Franqueses ha guanyat el Mundial de natació artística amb la Selecció espanyola

El seu sacrifici i el seu treball l’han portat a l’Olimp de la natació artística, a aquell que tot esportista anhela arribar en els seus inicis a l’esport. Meritxell Mas (Granollers, 25-12-1994), nedadora del Club Natació Les Franqueses, va proclamar-se fa un mes campiona del món amb l’equip estatal, en la modalitat d’equip tècnic, en el Mundial de Fukuoka (Japó). Tal com reconeix ella mateixa, encara, pràcticament, ni es creu haver assolit una de les màximes fites de la natació artística. No obstant això, ja només mira endavant, en la propera temporada, que serà de Jocs Olímpics –a París, a l’estiu del 2024–. Ara bé, prèviament, hauran de guanyar-se un dels bitllets en joc en el Preolímpic.

Van aconseguir per primera vegada l’or en la prova més representativa de la natació artística.

Sí, la realitat és que hem fet història. Jo, a hores d’ara, encara no m’ho crec. Encara no he tornat a casa. He enganxat la competició amb les vacances. Crec que quan torni començaré a adonar-me de la dimensió de tot el que ha passat. Va ser un esclat de felicitat i eufòria increïble. La medalla d’or va ser la recompensa a un treball i un esforç enorme per part de totes. Hem passat moltes coses, i, per fi, obtenim una recompensa així.

El nou reglament els ha facilitat l’opció d’arribar a l’or, però també les va deixar fora d’estar el podi en la final d’equip lliure.

Sí, és així. És una forma de posar-li més objectivitat a la natació artística, que era molt necessari. Crec que amb aquest nou reglament, tot queda molt més igualat, per tant, tothom té la possibilitat de somiar amb la medalla d’or. Ara, l’equip que competeixi millor en el moment de la veritat s’endurà el primer lloc. Nosaltres, per exemple, vàrem ser primeres –en equip tècnic– i quartes –en equip lliure–; són tres posicions de diferència entre un exercici i l’altre. Això abans no succeïa. Abans de competir, gairebé sempre, ja sabíem en quina posició quedaríem. Podia oscil·lar entre una posició, màxim dos, però, ara mateix, tens moltes més oportunitats. És un canvi molt important en aquest esport.

Ara, però, la Selecció es postula com una de les favorites. Potser ja no els afavoreix tant.

Potser sí, no ho sé. La qüestió és saber competir bé, sota qualsevol circumstància i això, evidentment, inclou la pressió. És important, a més, fer una bona estratègia. Saber adaptar-se a cada competició és crucial. Penso que no és el mateix competir en uns Jocs Olímpics, per exemple, que en un Europeu o en un Campionat del Món. Cada competició gira al voltant d’una sèrie de factors diferents.

Abans de les Olimpíades, i malgrat assolir la medalla d’or, encara han de passar pel Preolímpic

Efectivament. De fet, ens hauríem classificat pels Jocs Olímpics de París mitjançant els Eurogames, on vam ser primeres en les dues modalitats. Però la plaça europea és per a França, com a país organitzador. Per tant, tots aquests èxits no ens han servit per classificar-nos per París. A hores d’ara, hi ha un país de cada continent classificat. Queden cinc bitllets encara, que ens els haurem de guanyar en el Preolímpic, que es disputarà a Doha, al mes de febrer.

Hi haurà canvi de coreografies per a la nova temporada?

Sí, així està previst. Ara bé, la coreografia en la qual representem la història d’Aladdin [pel·lícula de Disney] no la canviem. Això sí, hi afegirem elements nous. La rutina d’equip tècnic sí que la canviarem. I, a més, aquest any muntarem una rutina acrobàtica, que és una nova modalitat olímpica. Aleshores, de cara a Doha, hem de competir en les tres modalitats.

En què consisteix la rutina acrobàtica?

En aquesta rutina s’han de fer set acrobàcies obligatòriament. Hi ha quatre tipologies d’acrobàcia i com a mínim n’has de fer una de cada. Les tres que queden ja són decisió del seleccionador de cada país, és de lliure elecció. Amb aquesta nova modalitat, crec que es busca més espectacularitat i que l’artística sigui més visual. A més, es disputarà en el darrer dia dels Jocs Olímpics. Així es generarà més expectació.

Objectiu prioritari superar el Preolímpic…

Absolutament. A hores d’ara, no podem pensar en altra cosa que no sigui a guanyar-nos un bitllet pels Jocs Olímpics de París. La realitat, també, és que haver de jugar al Preolímpic ens dona un afegit d’energia per entrar amb les piles carregades en la nova temporada –comença el 21 d’agost–. Hem de prendre’ns el Preolímpic com una cosa molt positiva, és a dir, hem de demostrar-nos, primer, que som capaces de classificar-nos i, posteriorment, de poder guanyar una medalla.

En aquest sentit, el calendari no dona treva.

Sí, realment és molt dur. De fet, en un any i mig aproximadament s’han disputat tres campionats del món, un fet inaudit, mai havia succeït. És cert, però, que la situació d’excepcionalitat que es va viure amb la covid-19 ho va canviar tot, inclòs el calendari. No obstant això, és cert que també ens agrada competir. La millor part de la sincro és competir, i encara que habitualment no és gaire sovint, és cert que ara ho estem fent molt. Òbviament, tot això provoca un cansament tant mental com físic, i es nota, però tenim moltes ganes d’aquesta nova temporada.

Abans dels Jocs Olímpics de Tòquio, deia que el seu objectiu era viure aquella experiència. Ho va fer. Ara, en cas de classificar-vos, com afronta els de París?

És evident que primer ens hem de classificar. Estem veient que qualsevol cosa pot passar en una competició. Un cop tinguem la plaça assegurada, sens dubte, anar per les medalles és l’objectiu prioritari. Ho hem de donar de tot per intentar aconseguir-ne alguna.

Malgrat ser un equip força jove, la majoria de jugadores ja va viure l’experiència dels de Tòquio.

Sí, és un factor a tenir en compte. La major part de l’equip ja hem competit en campionats importants, ja siguin Olimpíades o Campionats del món. Es nota en la maduresa de com s’afronta la competició i la pressió. A més, és un avantatge en els entrenaments. Allà també es nota.

Després de tants anys, i ara sent la capitana, com està gestionant la pressió a hores d’ara?

De pressió sempre n’hi ha. Però no només per a mi, sinó per a totes. Des de la que acaba d’entrar a la Selecció ben jove fins a mi, que soc la més veterana, en tenim. Ara bé, es pot gestionar de pitjor o millor manera, això ja és una altra qüestió. Jo soc de les que pensa que és bo tenir pressió. Va bé tenir aquesta mena de respecte i por escènica.

Està en el millor moment de la seva carrera?

Crec que sí [entre rialles]. He après molt de moltes persones que han passat per l’equip. Aprens molt en cada competició, i això et fa madurar molt com a esportista, encara que també com a persona. És un valor afegit que fa uns anys no tenia.

Durant tots aquests anys, algun cop el seu cos li ha demanat parar?

Sí, n’hi ha molts, de moments d’aquests. Però crec que ha estat més un tema mental que físic. És molt important treballar bé la ment, i encara més els esportistes que fa molts anys que estem a l’alt rendiment. La figura del psicòleg és crucial per a nosaltres.

Veu a prop el final de la seva carrera?

Els anys comencen a pesar, però sempre intento anar objectiu a objectiu. Ara només em centro en el Preolímpic. Tots aquests anys ho he fet així, perquè no se sap mai què pot arribar a passar

LA PREGUNTA

Creu que Catalunya hauria de tenir un finançament diferent?

En aquesta enquesta han votat 225 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't