El Parc Natural del Montseny treballa un manual de bones pràctiques adreçat a centres educatius, educadors ambientals i altres persones que fan activitats educatives i de recerca als rius i rieres per minimitzar el risc d’entrada de les principals malalties emergents que afecten les poblacions d’amfibis (quitridiomicosi, ranavirus i dermocystidium) i que, en algun cas, poden provocar mortalitats elevades. “Actualment és imprescindible aplicar normes de bioseguretat en les activitats realitzades en l’entorn del medi aquàtic per l’entrada de nous patògens que afecten les poblacions d’amfibis”, constaten des del Parc Natural.
El document de bones pràctiques es fa pensant, en general, amb totes les espècies d’amfibis que es poden trobar al massís. I, en particular, per protegir les poblacions de tritó del Montseny, una espècie endèmica –no es pot trobar en cap altre lloc del planeta– i que té un alt risc d’extinció perquè la població és molt reduïda i es concentra en un territori molt petit de la conca de la Tordera.
Les persones són vectors de transmissió d’aquestes malalties emergents. “A la nostra pell hi viuen un gran nombre de microorganismes, alguns dels quals poden produir malalties als amfibis”, afegeixen des del Parc. També ho poden ser la roba –especialment si està humida o mullada– o el fang acumulat a sabates o salabrets que es fan servir per capturar animals aquàtics.
Per això, també es demana a les activitats educatives als rius que limitin el nombre de basses o torrents que es visiten en un mateix dia. I, en cas que es vagi a més d’un punt, es netegin o es desinfectin els estris utilitzats en un punt abans d’accedir a un altre.
“Els científics adopten unes mesures per evitar la transmissió d’aquestes malalties a través dels materials que fan servir i vam creure convenient que també les apliquessin les escoles en les activitats”, comenta Gemma Pasqual, tècnica del Parc Natural del Montseny. Això inclou l’ús de guants de nitril d’un sol ús en cas que s’hagi de manipular els animals o la desinfecció dels materials que es facin servir o de les botes d’aigua.
El document també aposta per “canviar la manera com es treballa a l’hora d’explicar els amfibis” per “utilitzar més la informació i menys la manipulació. Quan es pensa amb els ocells a ningú no se li ocorreria agafar-los i ensenyar-los. Això no passa amb els amfibis, que tradicionalment s’han explicat agafant-los i ensenyant-los”, compara Pasqual, que aposta perquè hi hagi “més observació i no tanta manipulació”.
El perill de moure els amfibis
Una altra de les activitats de risc és la translocació. També es recorda que no es poden fer alliberaments d’amfibis al medi natural encara que siguin d’espècies autòctones. A més, el decàleg recorda que “en cap cas està justificat retirar exemplars del medi per dur-los a casa o centres educatius encara que sigui amb finalitats docents”. “Sovint els amfibis es capturen per estudiar la metamorfosi”, explica Pasqual. “Que una cosa s’hagi fet habitualment no vol dir que s’hagi de continuar fent”, afegeix.
{{ comment.text }}