La digitalització és clau per adaptar la xarxa de distribució a l’increment de la demanda d’energia elèctrica

L’abandonament dels combustibles fòssils implicarà un increment de la demanda d’energia elèctrica. Segons la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), el procés de l’electrificació de l’economia a Catalunya comportarà que la demanda d’electricitat es multipliqui per 2,3 fins al 2050. Per altra banda, la darrera actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima PNIEC del 2023-2030, del Ministeri per a la Transició Ecològica, xifra en un 34% l’increment de la demanda elèctrica a l’Estat d’aquí al 2030. Aquest increment ja té –i en tindrà encara més– efectes directes sobre la xarxa de transport i distribució d’electricitat. Caldrà augmentar la capacitat de la xarxa, millorar la infraestructura, digitalitzar-la al màxim per obtenir un rendiment més eficient, i donar accés a cada vegada més nous agents que participen en el sistema elèctric com a generadors d’energia renovable. No tant ‘ferro’ Caldrà fer inversions en torres, cables, centres de transformació o subestacions “però no en la mateixa proporció que hem vist fins ara”, explica Pau Barrós, director comercial de Bassols Energia, la distribuïdora del Grup Bassols, amb seu a Olot. Fins ara s’ha invertit molt en aquest aspecte “perquè anàvem purament a criteris tècnics, i ara hi afegim criteris tecnològics, digitalització i intel·ligència artificial”, afegeix. Per la seva part Daniel Ruiz, cap de cicle comercial d’Anell, la distribuïdora d’Estabanell Energia, amb seu a Granollers, apunta que “d’inversió en ferro i cable sempre n’hi haurà”, però fa un incís especial en la inversió en digitalització: “Hem de sensoritzar i digitalitzar la xarxa”. Jordi Casas, responsable d’Operació i Manteniment de la xarxa elèctrica de Catalunya d’Endesa, apunta que en funció de la previsió de l’increment de la demanda si la xarxa existent ho necessita s’haurà de construir infraestructura, “i això vol dir fer més subestacions o ampliar les existents i també fer més línies”. Però subratlla que el gran repte és la “flexibilitat”, perquè “doblar la capacitat no vol dir doblar la infraestructura elèctrica, potser amb un 20% ja en tens prou”. Fer tot el possible per posar les energies renovables a disposició, com ara plans d’ajudes, seria una de les accions importants a dur a terme per part del govern en aquest nou paradigma energètic, segons Pau Barrós. Un dels aspectes negatius que destaquen des de Bassols és que l’ens regulador del mercat elèctric, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), no dona directrius clares per planificar les inversions de les distribuïdores “si les inversions que fem no són reconegudes per la CNMC i, per tant, no se’ns paguen, és un gran perjudici”. Des d’Anell, indiquen que el govern de l’Estat hauria de posar els mecanismes perquè les tecnologies que les distribuïdores i transportistes necessiten incorporar “siguin solvents i facilitin els tràmits”, diu Ruiz. La digitalització, imprescindible Digitalitzar la xarxa de distribució d’energia elèctrica és la clau que ha de permetre la incorporació de nous agents generadors i la gestió òptima dels fluxos energètics i del consum. En definitiva, fer la xarxa “més eficient”, diu Barrós. Les distribuïdores ja estan fent actualment molta inversió en digitalització incorporant la intel·ligència artificial. En el cas de Bassols “portem uns anys invertint en digitalització de manera molt profunda i verticalment integrada, intentant augmentar la capacitat a partir d’un major control”. En aquest cas, concreta que estan afegint la supervisió avançada a la baixa tensió, la qual cosa els permet tenir més coneixement del consum i poder-lo repartir de forma més equitativa en els centres de transformació. Anell, per la seva banda, ha anunciat recentment que invertirà 5,1 milions d’euros l’any vinent en digitalització i en l’augment de la capacitat de la seva xarxa elèctrica. En aquest cas, l’empresa aposta pels anomenats bessons digitals, que simulen el comportament de les càrregues i crear models de dades de generació i de consum “que permetin avançar-se a les necessitats del sistema”. Lluís Sabata, director d’Anell, subratlla que “el gran repte que tenim és treballar la dada perquè aquesta sigui precisa, periòdica i en temps real”. De fet, la dada permet optimitzar els recursos i adaptar la xarxa segons la generació i la demanda “que cada dia seran més dinàmiques i més canviants”, apunta. En definitiva, es tracta de combinar consum i generació en funció de les hores del dia o de la nit. A Endesa primer es va digitalitzar l’alta tensió, després la mitja i ara s’està digitalitzant la baixa. Jordi Casas explica que per poder tenir una xarxa flexible “que es pugui reconfigurar fàcil, primer l’has de tenir digital”. Apunta que s’ha passat d’un model de fa molts anys de grans centres generadors i línies de transport que anaven cap a les grans ciutats a alimentar les grans empreses, al model actual, en el qual la generació està més distribuïda per tot el territori: parcs eòlics, parcs solars, plaques fotovoltaiques d’autoconsum “i això canvia molt els fluxos de potència d’aquestes xarxes”. Aquí també tindran un paper important les bateries, per emmagatzemar l’energia que no es consumeix quan hi ha molta generació. L’emmagatzematge, però, encara està poc integrat en el sistema, apunta Barrós. Tant Anell com Bassols augmenten la capacitat de la xarxa elevant els nivells de tensió a les seves línies de mitja i baixa tensió amb nous equips i noves solucions tecnològiques. Els nous agents La generació elèctrica ha de provenir de fonts renovables per tal de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Això implica la incorporació de nous agents en el sistema elèctric. La xarxa elèctrica ja ha deixat de ser unidireccional: de la generació, a la xarxa de transport, a la de distribució i al consumidor, per passar a ser bidireccional: incorpora l’autoconsum que fa que el consumidor (a títol personal o a través d’una comunitat energètica) sigui també productor d’energia, una energia que s’injecta a la xarxa quan no es consumeix; és la figura de prosumidor. Ara la CNMC i el Ministeri estan enllestint els tràmits per afegir-hi una altra figura, la de l’agregador; un actor que ja és una realitat al Regne Unit i França. Serà un agent que farà de nexe per casar la demanda amb el consum. Aquesta figura podrà ser de la mateixa comercialitzadora d’electricitat o bé independent. Haurà de conèixer moltes dades de com consumeixen i com generen els seus clients i “al final serà una mena de broker dels seus consumidors i generadors”, diu Ruiz. La generació renovable podrà abastir la demanda energètica? L’altre repte a tenir en compte és com la generació elèctrica renovable podrà cobrir o substituir els combustibles fòssils: el vehicle elèctric o els sistemes de climatització contribuiran en gran manera a augmentar la demanda elèctrica. Aquest canvi de paradigma obliga el sistema elèctric a “ser capaç de casar la generació renovable, que hi és quan hi és, amb la demanda”, apunten des d’Anell. I aquí és on es planteja si es vol apostar fermament, o no, per les renovables. Si Catalunya no és capaç de generar energia de proximitat (mitjançant parcs fotovoltaics i eòlics), l’alternativa seran torres de molt alta tensió que ens portin l’energia de l’Aragó o de França. Pau Barrós apunta que per cobrir la demanda elèctrica caldrà fer noves línies, nous traçats en aquelles zones que no estan electrificades, i pel que fa a les instal·lacions de renovables subratlla que “tothom vol energia renovable, però el parc fotovoltaic que sigui al poble del costat”. Creu que la gent ha de prendre consciència que “hem de fer segons quins sacrificis per tal de poder tenir una societat amb unes condicions millors”. En la seva opinió, Catalunya és molt reticent a posar generacions, “hi posa moltes traves, mentre que la resta de l’Estat ens ha passat una mica la mà per la cara”. I des d’Anell coincideixen que faran falta parcs eòlics i fotovoltaics grans, mitjans i petits, puntualitzant que els megaparcs no són el seu model. Des d’Endesa, Jordi Casas creu “amb matisos” que la generació renovable no serà suficient per cobrir tota la demanda d’energia. L’energia elèctrica a dia d’avui no es pot emmagatzemar en grans quantitats, “amb la qual cosa tu has de generar exactament el que els clients estan consumint”. Es necessita “una energia de base i una garantia per poder donar servei a tots els clients”, per tant, si a la nit l’energia solar no funciona, si no fa vent i la part hidràulica tampoc no es pot utilitzar en cas que els pantans estiguin buits, “a dia d’avui, o tens les centrals nuclears o has de cremar gas. Malauradament, has de tirar d’aquest tipus d’energies”. Això no obstant, REE, l’operador del sistema, prioritza la generació renovable en el mix de generació; si hi ha vent i sol entren a generar tots els parcs eòlics i fotovoltaics i s’atura la part de combustibles perquè prima la renovable, “però els dies que no hi ha vent o sol han d’arrencar les centrals de gas”. Fenòmens meteorològics extrems Les xarxes de transport i de distribució d’electricitat estan preparades per fer front a fenòmens meteorològics extrems? Per Pau Barrós, de Bassols, “tot dependrà de quants escenaris siguem capaços de preveure que poden arribar a succeir”. I posa l’exemple de les grans nevades a Girona l’any 2010. A les zones on les línies passaven per pals de fusta, aquests van aguantar; en canvi a les zones on hi havia torres metàl·liques, en tenir més superfície, s’hi va acumular més neu i el pes d’aquesta les va rebregar. Daniel Ruiz, d’Anell, comenta que totes les instal·lacions elèctriques es construeixen sota un reglament i uns requeriments tècnics i ja s’acostumen a fer que superin les exigències d’aquests, “però fins quan? Perquè depèn del fenomen meteorològic”. El material pot aguantar temperatures de 50 graus, “però si el vent bufa a 300km/h ens tombarà la meitat de les torres, però potser també fanals i edificis”. En aquest sentit, el fet de poder sensoritzar la xarxa i tenir-la dissenyada en anell permet que si en una zona cau el servei, en remot se’n pugui activar l’altre; això ha de permetre restablir el servei el més ràpidament possible i fer la xarxa més resilient. Aquest principi de resiliència és també al que apel·la Jordi Casas, d’Endesa. A principis de desembre varen tenir unes ventades molt fortes a Tarragona, “evidentment varem tenir avaries, però moltes menys que si hagués passat deu anys enrere”. Ara les torres elèctriques estan dissenyades per aguantar vents de 180 km/h. També apunta que anys enrere per resoldre una avaria es necessitaven cinc o sis hores i ara, amb la digitalització es pot resoldre en 15 minuts i en remot. Vehicle elèctric i emmagatzematge Per l’emmagatzematge de l’energia elèctrica s’està estudiant la possibilitat d’utilitzar els vehicles elèctrics quan estan endollats a la xarxa elèctrica carregant “per a poder alimentar part del mercat”, explica Jordi Casas. S’està estudiant com fer-ho i com retribuir-ho al client. Consistiria en que el propietari el vehicle vengués a la xarxa l’energia que no necessitarà l’endemà quan tingui el cotxe carregat. En el cas que hagi de fer un trajecte curt, tindrà l’opció d’abocar-la a la xarxa, si ha de fer un trajecte llarg i consumir-la tota, aquell dia no l’abocarà. “Quan diem que la xarxa haurà de ser flexible, és justament per això; ens haurem d’adaptar tots a maximitzar tots els recursos disponibles per a poder tenir el màxim d’energia amb el mínim de generació possible; i aquí hi juguen els clients, les empreses, les elèctriques, els generadors... aquí hi juga tothom”. Conceptes clau: transport, peatges i càrrecs El transport de l’electricitat es fa a alta o a molt alta tensió, a partir de 200.000 kV. Des de la central de generació s’eleva la tensió de l’energia per injectar-la a la xarxa de transport. Aquesta part del sistema l’opera Red Eléctrica de España (REE). Es condueix fins a les subestacions de transformació. En aquestes subestacions l’energia es redueix a mitja tensió i es dirigeix el flux d’energia als grans consumidors i als centres de transformació, on passen a baixa tensió per distribuir-la a la petita empresa o al consum domèstic. Els peatges són els imports destinats a cobrir les retribucions de les xarxes de transport i distribució. Els peatges estan regulats per l’Estat i s’apliquen als abonats sobre la potència contractada i l’energia consumida. Per altra banda, els càrrecs són altres imports destinats a cobrir les despeses no cobertes per altres ingressos, com el règim retributiu específic de les renovables, cogeneracions, el sobrecost de la producció per a les illes Balears i Canàries, mecanismes de capacitat, les anualitats del dèficit del sistema elèctric, etc. Renovables i reindustrialització La gran capacitat de generació renovable que té l’Estat espanyol és una de les raons per les quals es creu que es podria aprofitar per reindustrialitzar el país. Les bones condicions de sol i vent poden fer molt atractiu el país per ubicar-hi, centres de processament de dades, unes instal·lacions amb un elevat consum energètic. I els inversos poden considerar econòmicament molt atractiu instal·lar-los a prop de la font de generació d’energia. “Tenim un país amb una capacitat de producció renovable molt elevada i en podem treure un rèdit econòmic molt important”, apunta Pau Barrós, de Bassols. Jordi Casas, d’Endesa confirma que s’estan instal·lant molt centres de dades i tenen també moltes peticions d’instal·lació de centres d’aquest tipus a la corona metropolitana, a la part de la Zona Franca. Cada vegada que hi ha peticions d’aquest tipus, se’n fa un estudi tècnic per veure si la xarxa té capacitat suficient perquè el centre es pugui instal·lar en aquell lloc i, si no en té, quins reforços s’hi han de fer per donar servei. “Al final, aquests centres, els abastirem, amb generació renovable, o no, però s’abastiran, és clar”.

La digitalització és clau per adaptar la xarxa de distribució a l’increment de la demanda d’energia elèctrica

El Mercat Municipal de Granollers incorpora nous serveis i instal·la plaques fotovoltaiques

Fent camí des de l’Era del Foc cap a l’Era dels Fluxos

“L’ecoansietat és projectar-se en el futur i sentir-se desesperançat”

Els plàstics d’embalatge i les tovalloletes d’un sol ús són els contaminants més presents als rius

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Josep Ramon Redorta, a la masia el Portell de Gurb

Rescaten un noi de 21 anys que ha caigut anant cap a Núria

Denunciat per conduir temeràriament pels carrers de Torelló

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any