Petons a la Teresa. Crònica de guerra d’un soldat de 18 anys és un llibre que explica la història de vuit mesos de campanya del garriguenc Jaume Pujadas que, amb 18 anys acabats de fer, va ser enviat al front amb l’anomenada Lleva del Biberó. Les 74 cartes que, de maig a desembre de 1938, va escriure a la seva família són la base del relat del seu dia a dia que discorre, sobretot, al front del Segre, a les comarques de la Noguera i l’Urgell.
Als escrits, en Jaume pensava molt especialment en la Teresa, la seva única germana, que aleshores tenia 6 anys i a qui sempre enviava petons i abraçades. Per això el títol, Petons a la Teresa.
El llibre de la història del jove soldat és una publicació de La Garriga Secreta i n’és autor el periodista Josep Mas. El treball, que ja està a la venda, està il·lustrat amb fotografies familiars i amb cartes que Pujadas enviava cada tres o quatre dies. També s’hi reprodueix la llista dels joves de la Garriga que van formar part de la Lleva del Biberó. Petons a la Teresa s’ha posat a la venda aquesta setmana i es vendrà a 16 euros.
Les cartes traspuen la candidesa d’un jove que expressa l’enyor que té de la família i els sentiments en relació a la seva situació personal. Als escrits, Jaume Pujadas també explica el que viu i veu en una guerra que, tot i l’antifeixisme que professa, desitja que s’acabi com més aviat millor. Allunyada de gestes guerreres, aquesta correspondència és la crònica sentimental dels darrers mesos de la vida d’un joveníssim soldat ras republicà que, probablement, no va disparar cap tret i que mai no va tornar.
El seu és un exemple més dels molts joves que van ser enviats a la guerra sense cap formació per manejar les armes i formant part, sense saber-ho, de la que després es va denominar la Lleva del Biberó, els nois nascuts l’any 1920. Només tenien 17 o 18 anys i molts d’ells hi van morir o no se’n va saber res més. És el cas de Jaume Pujadas, de cal Cadiraire, protagonista del llibre, que el dia abans de marxar cap al Segre havia fet els 18 anys.
El nou llibre de La Garriga Secreta, amb pròleg de l’historiador Joan Garriga, és un cop de sort, fruit de circumstàncies diverses. Primer de tot, perquè durant gairebé 80 anys es va salvar tota la correspondència que en Jaume havia enviat a casa des del front que defensava la República contra l’aixecament del general Franco. I també perquè, sense que ningú no en tingués memòria, el seu nebot, Francesc Mas Pujadas, casualment les va trobar en un altell quan endreçava la casa del carrer Bonaire, on el 1920 havia nascut en Jaume, el tiet que no va conèixer i del qual sabia poca cosa, perquè la família no en parlava gairebé mai.
Josep Mas, autor del llibre, diu que Francesc Mas, cosí seu, li va ensenyar les cartes: “Primer, vaig tenir curiositat i, després, interès per presentar-les en el context d’aquells vuit mesos de 1938. A més, sabia que interessaria als membres de La Garriga Secreta, de la qual també formo part i a qui vull agrair la publicació del llibre”.
{{ comment.text }}