El Tortell Poltrona i la Petita Lu del Circ Cric, els personatges de Jaume i Luara Mateu, de Sant Esteve, fa dies que recorren les carreteres d’Ucraïna per fer riure els infants del país.
És la primera vegada que una expedició de Pallassos sense Fronteres, fundat pel mateix Tortell Poltrona, actua a Ucraïna des de l’inici de la invasió russa, el 2022. Fins ara només havien fet algunes actuacions per a desplaçats a Polònia, prop de la frontera.
A Ucraïna, hi van aterrar el 31 d’octubre i s’hi estaran fins aquest dimecres, després d’haver acumular prop d’una vintena d’actuacions, la majoria en centres cívics, per a nens afectats per la guerra. “Molts han perdut els seus pares, però també hem actuat per a nens amb discapacitat i autisme, que són els oblidats dels oblidats”, explica Luara Mateu.
Lviv, Ternopil, Ivano-Frankivsk, Rivne… són algunes de les ciutats que aquests dies ha trepitjat l’expedició de Pallassos sense Fronteres. Ho han fet a través de l’ONG local Rokada, que s’ha encarregat de muntar els grups per a unes actuacions de fins a 200 persones de públic.
Abans d’això, els cal fer quilòmetres i quilòmetres de carreteres, algunes de les quals s’estan reparant o asfaltant, des del campament base de l’expedició, a Lviv, fins al lloc de cada funció. “Estem allotjats a la ciutat més segura i des d’allà ens anem desplaçant a les capitals de província”, diu Mateu.
Als ucraïnesos, els ha sobtat molt el codi de riure dels pallassos, malgrat que els han vist amb moltes ganes de passar-s’ho bé. “La gent d’aquí no està gaire acostumada a les bromes i, fins i tot, quan t’hi fas una foto, posen cara de seriosos.”
De tota manera, Luara Mateu insisteix en el poder de l’humor. “Vam conèixer el cas d’una nena que estava tot el dia de mal humor des que havia perdut el seu pare, però des que va veure la funció de pallassos cantava i estava feliç.”
L’expedició diu que ha tingut la sensació de viure una aparent normalitat, malgrat la guerra. “Em pensava que em trobaria amb un país molt pobre i Ucraïna és Europa! El clima és molt diferent i la manera de fer, també, però veus pel carrer nois joves que van vestits com nosaltres. Estem intimant amb gent que veuen la guerra supernatural i superlícita. Cada matí s’atura tot. Si estàs a la carretera, els homes baixen del cotxe i es posen drets per fer un minut de silenci”, explica Luara Mateu.
De fet, la guerra l’han tinguda a tocar. Una nit va sonar l’alarma de bombardeig i van haver de baixar a un soterrani de l’hotel a refugiar-se. No els va passar res. “No estem veient imatges tan tenebroses com a Gaza. Tenen una guerra molt abocada als subministraments.”
