Víctor Braojos ja va trepitjar l’escenari del Palau de la Música Catalana el 2019, amb motiu del concurs El Primer Palau. El concert que hi farà dimarts a les 8 del vespre, però, serà especial, perquè serà el primer recital complet i en solitari. “El Primer Palau ofereix als finalistes la possibilitat de tocar-hi durant mitja hora, però el concert de dimarts serà complet, amb 70 minuts per mi tocant el piano, i inclòs dins la programació regular del Palau”, ha explicat el músic de Cardedeu, resident a Londres des de fa temps.
Braojos, que ha passat uns dies a Catalunya, afronta el nou concert amb molta il·lusió. “Sempre és un luxe tocar al Palau, penso que podria tocar-hi 50 vegades i cada cop em faria la mateixa il·lusió, però tocar-hi ara, a punt de fer 28 anys, no és una culminació però sí que és un premi a la carrera feta fins ara. Són oportunitats que no arriben tan habitualment.”
El pianista de Cardedeu ha preparat per a aquesta ocasió un programa format per tres obres especials per a ell i amb les quals se sent “molt còmode”. Són els ‘Tres Intermezzi, op.117’ de Johannes Brahms; ‘Prelude, chorale et fugue’ de César Franck, i ‘Sonata núm.32, op.111’, de Beethoven. La peça de Brahms forma part, precisament, del disc ‘Shreds of light’, que va publicar fa més de dos anys, mentre que l’obra de Franck l’ha tocat habitualment, últimament a Lancashire, a Londres o a Munich. Amb la Sonata de Beethoven hi té una relació especial, emmarcada en un projecte més gran. “La meva idea és gravar-la conjuntament amb l’última Sonata de Schubert en un CD de cara a l’any 2026”, explica Braojos.
Les tres obres tenen un significat especial per al pianista. “Em sento molt còmode tocant-les. M’identifico molt amb elles i penso que combinen molt bé en un programa conjunt.” Al concert no seguirà un ordre cronològic, sinó que començarà amb la peça de Brahms, la més recent, per continuar amb Franck i acabar amb Beethoven. “Són obres que casen molt bé, no només per la relació personal que poguessin tenir, sinó també pel que fa a l’estil, són tres obres que tenen a la vegada una mirada cap al passat i una cap al futur, agafen elements de la polifonia però a la vegada el llenguatge que utilitzen és molt més modern comparat amb la seva època.”
Víctor Braojos ja fa sis anys que viu a Londres, on va anar a estudiar primer, el Master in Piano Performance i després, l’Artist Diploma. Després de quatre anys d’estudi, ja es va quedar treballant com a professor assistent a la Guildhall School of Music & Drama de Londres. “Després em va sortir feina de professor en una altra escola i també ja diversos concerts.” Pel que fa a les actuacions, diu que la darrera temporada ha estat “molt bona” amb una quarantena de concerts a Catalunya, el Regne Unit, Alemanya i Itàlia. L’any que ve té previst actuar a la Provença Francesa, al Regne Unit, a Lleó i Burgos, i a Catalunya, amb un concert a Cardedeu el novembre i un altre a Barcelona.
El pianista està content amb la trajectòria. “He tingut sort, però també hi ha una part de feina.” Per a Braojos no només és important tocar en llocs nous, sinó que el tornin a trucar per actuar un altre cop en el mateix lloc. “Està bé combinar els llocs nous amb altres de ja coneguts.” A l’Auditori de Lleó, per exemple, hi tocarà per primera vegada, mentre que al Jardí dels Tarongers de Barcelona serà la novena vegada que hi actua. “Des que tenia 18 anys hi he anat cada any”, comenta.
Entre els seus projectes també hi ha el de la publicació d’un nou disc, que inclouria l’última Sonata de Schubert i l’última de Bach. Aquest disc formaria part d’un projecte més gran que inclouria les tres últimes sonates de cadascuns d’ells, en tres CD.
{{ comment.text }}