La trilogia que Xavi Barroso va iniciar fa quatre anys amb ‘La avenida de las ilusiones‘ i va continuar en fa dos amb ‘Nunca serás inocente’, culmina ara amb la publicació del tercer volum, ‘La voz del silencio’ (Grijalbo). Amb aquest nou llibre, l’escriptor de Granollers acaba de traçar un retrat de la Barcelona convulsa, revolucionària i efervescent dels primers anys del segle XX, amb històries fictícies però amb un rerefons històric fruit d’una extensa recerca documental.
Tot i el fil que uneix les tres novel·les, l’autor remarca que són totalment independents i que una es pot llegir sense haver llegit les altres. “És més una trilogia temàtica emmarcada en una època i una ciutat, els principis del segle XX a Barcelona.” Els protagonistes i les històries que s’hi expliquen, però, són diferents les unes de les altres.
Així, el protagonisme ha passat d’una aspirant a artista que es mou en un ambient d’ebullició teatral a uns obrers en un ambient de pistolerisme i lluita de classes, per acabar amb les noves protagonistes de ‘La voz del silencio’, dues dones burgeses en una societat masclista, conservadora i repressora on coincideixen molts fets, com les primeres retransmissions radiofòniques, l’arribada del metro, el teatre o l’esport.
“Aquesta vegada he intentat no centrar-me només en un fet, perquè realment n’hi ha molts, sinó que he volgut expressar un sentiment històric d’una època, els anys 20, que es van viure amb moltes llums i ombres”, explica Barroso. Però si als Estats Units es parlava dels feliços anys 20, l’autor parla dels “infeliços anys 20”. “Potser eren feliços per als burgesos, però la majoria de la població no vivia aquesta felicitat, els obrers no tenien cap dret i vivien en un context de dictadura. Hi havia molt repressió en l’àmbit laboral també en el familiar i social.”
En el món de la burgesia es mouen les dues protagonistes, dues cunyades enfrontades, que a causa de la mort de l’últim home del llinatge, intenten portar les regnes de l’empresa familiar. Tot i el seu enfrontament, quan comencen a produir-se una sèrie d’assassinats i amenaces en el seu entorn més proper, s’hauran d’unir per resoldre aquest misteri que les elits de la ciutat volen encobrir. Al costat d’elles, explica l’autor, es mou un altre personatge, també femení, del qual prefereix no desvelar gaires coses. “És una novel·la molt més coral que les anteriors, i que en lloc de ser en primera persona, l’he escrit en tercera, fet que m’ha permès jugar de forma més coral.”
Les protagonistes aniran transitant per un món masclista i conservador fent un passeig per la Barcelona del moment, des dels llocs on es movia la burgesia, com l’Hotel Ritz i o el Real Club Marítimo, fins a centres lliurepensadors o als racons més humils de les barques de Sant Antoni. “A través de la seva història i les seves lluites personals faran entrar de ple el lector en una època que és molt eclèctica i moguda”, apunta l’autor.
Dins aquest eclecticisme destaca la primera retransmissió radiofònica –“una nova veu que s’alça per revolucionar la ciutat”–, l’arribada del metro a Barcelona, de la música jazz, del teatre i de l’esport. En el camp esportiu, el llibre aborda, per exemple, la lluita de les dones per fer-se un forat en el món de l’esport de la Barcelona dels anys 20. L’any 1928 es va crear el primer club esportiu a Barcelona. “Les dones pioneres en l’esport van haver de lluitar molt. El Club Natació Barcelona, per exemple, va trigar molts anys a permetre l’entrada de les dones”, destaca Barroso. Per això, una part de la novel·la és un homenatge a les pioneres de l’esport, la lluita de les quals continua vigent avui en dia.
Tot i aquestes picades d’ullet a les lluites feministes, Barroso assegura que no és un llibre només sobre feminisme, tot i que és molt important a finals del segle XIX i principis del XX amb l’aparició de diferents associacions de dones i de moviments molt centrats en l’educació i l’emancipació de la dona, amb noms com Ángeles López de Ayala.
Però tots els aires de modernitat que podia haver-hi en aquell moment xocaven de ple amb una dictadura, la del general Primo de Rivera, molt sagnant i repressora en molts àmbits, com poden ser el de la llengua o el joc. De fet, Barroso creu que moltes qüestions de l’època, com el feminisme, el catalanisme o els temes laborals o polítics encara s’arrosseguen avui en dia.
L’autor afirma que ‘La voz del silencio’ és una novel·la més ambiciosa que les anteriors, amb un punt narratiu diferent, que ajuda a descobrir la Barcelona dels anys 20.
{{ comment.text }}