Acabar amb la violència contra les dones massa sovint encara sembla que no interpel·li a tothom

Insults i burles masclistes inadmissibles

El 25-N és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Després del parèntesi de la covid-19, en què no van disminuir els casos sinó que van baixar les denúncies, ara les xifres s’han tornat a situar a nivells prepandèmia. És a dir, la xacra de la violència envers les dones no recula.

Que avui existeix una consciència més transversal sobre el problema és clar. Però, alhora, emergeixen discursos inquietants amb l’amenaça d’involució. N’és exemple el de Vox al Congrés contra la ministra d’Igualtat, Irene Montero, arran de la llei del sí és sí.

La redacció d’aquesta llei, que té la bondat de blindar la llibertat sexual, presenta una esquerda: no contenir una disposició per prohibir la revisió a la baixa de penes.Això fa que pugui haver-hi condemnats que es beneficiessin de la nova normativa en aplicació d’un principi general del Codi Penal que preveu aplicar la pena més favorable. Aquest fet ha provocat controvèrsia. Cert que la llei, tramitada com a resposta a l’alarma social generada pel cas de La Manada –les normes és bo que siguin perdurables, responguin a demandes àmplies i siguin el màxim de consensuades possible–, hauria d’haver taponat totes les eventualitats.

Insults i burles masclistes inadmissibles

A la ministra, per tant, se la pot criticar, però els insults i les burles masclistes són inadmissibles en seu parlamentària i arreu. Aquest episodi és un indicador de com n’és de llarg el camí que encara queda per córrer. Cal tolerància zero no només amb les accions masclistes, sinó també amb les actituds. Malauradament, n’hi ha moltes de subtils que encara costa que es reconeguin perquè estan naturalitzades. I també és per això que no es pot abaixar la guàrdia.

El 25-N, i que aquests dies se’n parli, ajuda a prendre consciència del problema, però les accions per resoldre’l s’han d’executar cada dia. I aquí hi té responsabilitat tothom: les administracions que legislen i les persones a títol individual. Acabar amb la violència contra les dones massa sovint encara sembla que no interpel·li a tothom. És un drama que cal afrontar col·lectivament.

Les lleis i els protocols van en la direcció adequada, però perquè la resposta sigui efectiva ha de ser polièdrica: actuar a tots nivells i en tots els àmbits per avançar cap a un horitzó d’igualtat que, avui, encara es divisa lluny.