A Cardedeu i arreu, defensem el nostre CAP!
Ja fa molts anys que l’atenció primària del nostre país pateix un abandonament sistemàtic que afecta professionals i usuàries i atempta greument contra el dret a la salut de tothom. Si la situació ja era precària i insostenible, la pandèmia de la covid i la seva gestió l’han fet del tot dramàtica. Avui, parlar d’accessibilitat, longitudinalitat, universalitat i equitat, funcions pròpies de l’atenció primària, sembla una autèntica quimera.
El model de salut que ha imperat a Catalunya els darrers anys, malgrat unes professionals –totes!– que hi han posat cos i ànima, sovint a costa de la seva pròpia salut i benestar, ha estat sense cap mena de dubtes el del desmantellament gradual que de forma conscient ha anat derivant recursos públics cap al sector privat.
Un dels artífexs d’aquest model, el conseller convergent Boi Ruiz, entre 2011 i 2015 va protagonitzar les retallades més grans i sostingudes que mai ha patit el sistema sanitari català. Ell mateix va recomanar descaradament a la població que es fes d’una mútua privada. I, des d’aleshores, el nostre sistema arrossega les deficiències estructurals d’aquestes polítiques dretanes i neoliberals.
Per si no n’hi hagués prou, els darrers anys de governs de Junts i Esquerra la situació no ha millorat: els dies d’espera per ser atès pel professional de referència han augmentat; no s’han cobert les baixes ni les absències; no s’han convocat les places suficients per estabilitzar i augmentar les plantilles ja debilitades; i un llarg etcètera de negligències que continuen encaminant el sistema sanitari públic al col·lapse.
Aquesta situació també impacta fortament en el conjunt del personal: la sobrecàrrega crònica de feina, la impossibilitat temporal d’atendre pacients com voldríem, l’assumpció de funcions que no ens són pròpies o ser massa sovint el boc expiatori del malestar de les usuàries ens deixa esgotades, decebudes i amb una sensació d’impotència i abandonament. Per desgràcia, els aplaudiments de la ciutadania que ens van arribar al cor durant la pandèmia no s’han traduït en millores per part dels responsables polítics.
EL CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE CARDEDEU
I això també ha arribat a Cardedeu i la situació del centre d’atenció primària (CAP) és del tot alarmant: dels 12 metges que caldria tenir per atendre la població –número que ja és prou escàs i que caldria discutir–, només en tenim 4,5 en aquests moments. Això impedeix l’atenció sanitària correcta de la ciutadania, especialment de la gent més gran i de les persones amb malalties cròniques.
Ens trobem davant d’una problemàtica estructural que està tenint uns efectes especialment devastadors a Cardedeu. I ens cal posar-hi remei. Immediatament. Toca exigir al Departament de Salut, a la gerència territorial del CatSalut i a la direcció territorial de l’Institut Catalana de la Salut (ICS), coneixedors des de fa molt de temps d’aquesta situació, que hi posin remei. Però també ens cal anar molt més enllà: cap solució no serà real i duradora si no revertim el model privatitzador de la sanitat catalana. Cardedeu n’és el símptoma, la privatització i el desmantellament són les malalties que el provoquen.
Afortunadament, i malgrat les evidents dificultats de mobilitzar-nos per l’enorme responsabilitat de la nostra feina, aquests darrers anys també han estat anys de lluita. Hem reivindicat millores laborals, però, sobretot, hem exigit millores sistèmiques per acabar amb la precarització de l’atenció que fem a la població. I aquesta onada de lluita ha arribat a Cardedeu. Hem dit prou. Treballadores i usuàries hem decidit que no estem disposades a tolerar més aquesta situació: volem les professionals que ens corresponen segons la població; volem que la ciutadania sigui atesa al CAP quan ho necessita; volem condicions dignes per a les treballadores i, sobretot, volem aturar el desmantellament de la sanitat pública del nostre país.
Que Cardedeu sigui l’espurna d’una revolta: defensem el nostre CAP!