No és trivial preguntar-se si s’aplica la mateixa celeritat als delictes ecològics que a altra mena de delictes

Luci Anneu Sèneca va ser un filòsof i escriptor de l’antiga Roma. Al segle I, Sèneca va ser molt popular per les seves reflexions. N’hi ha una que diu: “Res no s’assembla tant a la injustícia com la justícia tardana.” Repassant el periple judicial del cas de l’incendi de la planta de l’empresa Ditecsa a Montornès i el posterior desastre ecològic al riu Besòs, ressonen aquestes paraules del pensador romà. Quatre anys després d’aquella catàstrofe, el jutjat de Granollers acaba de tancar la instrucció. Mai no és tard quan arriba, però sembla difícil creure-ho quan es tracta d’un procés penal i d’un presumpte delicte ecològic. Una justícia tan lenta pot haver mutat en injustícia?

El desembre de 2019, un gran incendi a la planta de tractament de residus de Ditecsa, al polígon de Can Bosquerons de Montornès, va provocar un sinistre de dimensions considerables al Besòs. Per les feines d’extinció del foc, l’aigua dels bombers barrejada amb químics va acabar al riu i va anar cremant la vida que va trobar al seu pas. Al cap de dos anys, el desembre de 2021, EL 9 NOU informava que un problema tècnic estava ajornant la instrucció judicial del cas. S’havia de repetir la declaració d’un dels testimonis perquè la que s’havia fet el juny anterior no s’havia enregistrat bé. Llavors es podia entendre que els ensurts tècnics passen, que són llei de vida, però costaven de pair els set mesos trigats a repetir la declaració. Finalment, fins a dos anys més tard, no s’han pogut enllestir totes les diligències i no s’ha tancat del tot la instrucció.

En aquests temps en què la política està judicialitzada i la justícia està polititzada, no és trivial preguntar-se si s’aplica la mateixa celeritat als delictes ecològics que a altra mena de delictes. Quan arribi el judici oral s’hauran de resoldre, entre d’altres, les responsabilitats penals dels implicats i les indemnitzacions que s’hauran d’assumir pels danys causats. Però més que no pas aquests detalls, el que interessa del cas és dilucidar fins a quin punt les empreses químiques compleixen amb les seves obligacions de seguretat i si qui hi té competències, la Generalitat, hi està prou a sobre.