Pep Vilar | 09:49
Opinió

El Mayo dimecres serà un jubilat que, amb una mirada diferent, podrà passejar per la ciutat acompanyat per les seves netes

“Fins aquí he arribat”

És dissabte. No soc a Granollers i segueixo la compareixença del Mayol’alcalde Josep Mayoral– per la web del canal local VOTV. Bona qualitat d’imatge i so, i puntualitat granollerina. A les 12 del migdia en Mayo pren la paraula: “Tot té un final, fins aquí he arribat.”

Dimarts el Mayo deixarà de ser alcalde de Granollers. Ho és des del 12 de febrer del 2004 i fa més de 35 anys que està dedicat a la gestió pública. Un full de dedicació impecable. Ningú, ni els seus adversaris polítics, ho neguen. El Mayo ha sabut connectar amb la ciutat i la gent li ha donat suport, de forma majoritària, en un context de multipartits i governs en minoria.

En Mayo se’n va amb la veu serena, pausada, reflexiva. És una compareixença del Mayo més íntim. És el Mayo més proper, el Mayo que és pare i avi, és el Mayo que quan acaba la seva intervenció s’abraça tendrament amb la Roser, la seva esposa. És el Mayo que parla de la seva salut. “Quan et fas gran hi ha coses que no pots preveure.” Del pas del anys. De la fragilitat de la vida. És sincer i diu que cada dia que passa està un pèl més cansat, que li costa seguir el ritme perquè el seu cor l’ha avisat un parell de vegades. És el Mayo que diu que el dimarts serà un jubilat més. És el Mayo que s’atreveix a dir, a la sala de plens, que els únics plans de futur tenen a veure amb les seves netes, i ha confessat que en la seva nova agenda només hi té apuntat dinar amb elles dimecres. El Mayo avi. El Mayo més humà.

Però també va parlar el Mayo alcalde. Diu que aquests darrers anys han estat els més intensos. Ni la crisis de la covid ni l’impacte d’una guerra han aturat els últims reptes de la seva gestió. Satisfet de la projecció de la ciutat pel Mundial d’Handbol femení però també per deixar encarrilat projectes que tenen a veure amb la salut (ampliació de l’Hospital i el Centre d’Oncologia Radioteràpica), la gent gran (residencia d’avis) i l’urbanisme (cobertura del ferrocarril).

És també el Mayo de profundes conviccions polítiques. Poc escoltat fora de Granollers i capficat els últims anys per accentuar una aposta pel municipalisme i la pau. Potser fa uns mesos els seus arguments sonaven antics i perduts en el temps. Posar fi a l’armament nuclear no semblava prioritari ni urgent. Ara, la guerra a Ucraïna fa de la lluita per la pau un argument principal de qualsevol societat democràtica.

Els periodistes tenim una relació malaltissa amb la política. Sensacions estranyes. Jo conec el Mayo des de fa molts anys. Vaig començar en aquesta feina a Ràdio G (Ràdio Granollers), l’emissora municipal. El Mayo n’era el regidor responsable. A mesura que la meva trajectòria professional em va allunyar de la ciutat hi he teixit una relació de confiança i complicitat. I li ho agreixo. Quan ets lluny de casa necessites números de telèfon que t’ajudin a suportar la malenconia de la distància. I durant aquets anys de pandèmia el Mayo m’ha ajudat a transitar en un moment d’incerteses absolutes.

Dissabte vaig sentir en la seva reflexió més intima paraules comunes. El valor de la família, els pares, els fills, els nets. El pas del temps, la salut. La vida. I també reflexions recurrents sobre la política i el compromís social.

Queden dies intensos i emocionants per al Mayo. Dissabte només se li va trencar la veu quan va anunciar que l’Alba Barnusell seria la propera alcaldessa. Ulls plorosos del Mayo, i de l’Alba. “Serà bo per a Granollers”, va sentenciar.

L’Alba serà divendres l’alcaldessa Barnusell. El Mayo dimecres serà un jubilat que, amb una mirada diferent, podrà passejar per la ciutat acompanyat per les seves netes.

És obvi que en la gestió de 18 anys hi ha clars i obscurs. Coses fetes, altres de pendents. En un any i mig, altre cop les urnes i valoració de la feina realitzada. Veurem. La intensitat d’aquests darrers anys i l’impacte emocional d’una pandèmica i una guerra fa que qualsevol pronòstic sigui agosarat.

I sí: fins aquí hem arribat. Tot té un final. Ara tocar cuidar-se, Mayo. Molta sort. Nova vida.