Els reptes dels propers temps a la institució sanitària requereixen molt diàleg, consensos i determinació.

La Fundació Hospital Asil de Granollers ha commemorat aquest dimarts el centenari del seu edifici històric. El 25 de juliol de 1923, institucions públiques i privades i mecenes van anar del bracet per traslladar l’Hospital que s’allotjava a l’antic convent dels Caputxins al nou edifici noucentista que havia dissenyat l’arquitecte Miró i Guibernau. Van caldre molts esforços per tirar-ho endavant, com ara la venda del retaule gòtic de Sant Esteve al que esdevindria el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però es va culminar i serveix d’exemple de l’empenta de la qual és capaç Granollers quan tots els agents –públics i privats– remen en la mateixa direcció i només els guia l’interès col·lectiu.

Celebrar 100 anys d’un edifici pot semblar poca cosa en una institució sanitària que es remunta, almenys, fins al 1328, a l’edat mitjana. Durant aquest període, a cavall de dos segles, l’Hospital i Granollers han crescut a la plegada i ni l’Hospital ni Granollers s’entenen l’un sense l’altre. La presidència del seu patronat l’ostenta l’alcaldessa de Granollers i l’Hospital és l’empresa amb la plantilla més gran de la ciutat i una de les més grans de la comarca. Com es va recordar a la commemoració del dimarts passat, l’Hospital va atendre les víctimes del bombardeig del 1938, les de l’accident ferroviari de les Franqueses del 1979 o els malalts de la pandèmia mundial de la covid del 2020 al 2023, tres moments clau a la memòria per sempre més.

L’Hospital de Granollers encara el seu futur a partir d’ara amb un nou lideratge acabat d’estrenar, el de la doctora Beatriu Bayés, i amb la insistència del conseller de Salut, el granollerí Manel Balcells, d’explorar “un nou model de governança”, és a dir, que mani més la Generalitat a l’òrgan que regeix la institució. Hi ha un canvi de cicle en marxa que ha de millorar i posar al dia l’assistència als vallesans, que ha de treballar en xarxa amb altres hospitals de la C-17 i que, fins i tot, ha d’aspirar a ser un centre de referència al país en certes especialitats o serveis. Caldrà estar-hi atents perquè aquests reptes requereixen molt diàleg, consensos i determinació.